Gràcies, Jodorowsky...

Ahir, a la repetició del programa Via llibre , l'escriptor Jordi Sierra i Fabra explicava que s'havia presentat al Premio de Novela Ciudad de Torrevieja per guanyar-lo i poder donar els calés a la Fundació Jordi Sierra i Fabra, que és la seva. Si vostès estan pensant de fer una novel·la en llengua castellana per donar-la a una fundació, ja s'ho poden treure del cap, per cert. L'Ajuntament de Torrevella, que és qui l'atorgava, ja no l'atorga, per la crisi, es veu. Era una pasta, les coses com siguin. 360.607 euros. En Sierra i Fabra explicava que si té la Fundació Sierra i Fabra és perquè ve del món de la música (era crític musical) i en aquest món es veu que són molt solidaris. Diu que va veure de manera habitual com en Paul McCartney o en Bono o l'Sting agafaven el telèfon i deien (transcric de memòria les paraules de l'escriptor): "Elton John, que vull fer un concert solidari, que aquí hi ha gana". I ja es feia el concert. Suposo, doncs, tot i que no ho va explicar, que un cop s'havien posat d'acord a fer el concert, l'Sting tornava a agafar el telèfon i trucava a aquell aborigen de les plomes al cap i el plat a la boca que l'acompanya sempre de gira.

El cas és que d'entre tot el que va dir, una cosa em va colpir especialment. "Jo em vaig presentar al premi perquè he fet meva la màxima de Jodorowsky, que diu que si la vida et dóna un do, has de tornar-n'hi un deu per cent". I tot seguit, va afegir que ell té un do. Que escriu bé, i a sobre, ràpid (i que no ho diu ell).

Qui m'havia de dir a mi que en Jodorowsky, un home que aprecio tant com una caixa d'eines, m'obriria els ulls. Esclar. Ara ho entenc tot. Jo tinc un do. I és aquest do el que m'ha de fer tornar un deu per cent de la pasta que rebo. No, no. No em refereixo al do d'escriure. La pasta d'escriure me la quedo tota sencera i més que me'n quedaria. El do que tinc també el té vostè, lector. Tenim el do de ser catalans. ¿O no és un do preciós, altíssim, suprem, el de pertànyer a aquesta nació mil·lenària? I com que tenim el do de ser catalans (de la mateixa manera que en Sierra i Fabra té el do d'escriure) hem de tornar un deu per cent o més del que rebem. En Sierra i Fabra ho dóna a la fundació que porta el seu nom i nosaltres ho donem a Espanya, que al nostre cor és com una immensa fundació. Una fundació que, per dir-ho en termes pedagògics, és altament demandant.