Gratitud eterna a Pablo Machín
GironaNo podrem agrair prou la felicitat que el teu, sí, el teu Girona ens ha fet sentir. Estimarem aquest equip tota la vida, i encara que avui ens faci mal i s’acabi una etapa, farem el que ens has ensenyat tan bé: creure. Els millors anys de la història blanc-i-vermella no s’entendrien sense un caràcter traduït a la samarreta, ben a prop del cor, en forma d’orgull gironí, que ha permès superar desequilibris, pors, llàgrimes i frustracions. Vas arribar amb menys recursos del que t’hauria agradat i, sense saber-ho, o qui sap si ho sabies, per canviar-ho tot. Et vas veure obligat a passar menys temps amb la família per intentar salvar del suïcidi emocional una entitat fràgil i perduda. Assumint pràcticament tot el pes d’aquesta responsabilitat, fent molt més del que et tocava. Conscient que hi hauria mesos que no cobraries, sentint-te enganyant quan et prometien coses que no s’acabaven complint mai. Tot i això t’hi vas involucrar, amb un somriure a la cara i sense un no per a ningú, sembrant uns fruits que ha recollit tota la ciutat. Sempre ajudat per un cos tècnic i uns futbolistes fonamentals en l’èxit d’una era inoblidable. Envoltar-se de bones persones, tenir el caliu d’un meravellós grup humà, sol donar resultats.
Competitiu fins a l’extrem, no has abaixat mai el llistó. Ni quan Montilivi pensava que l’elit era inabastable, després de tres llargues nits plorant que esvaïen un somni, el teu somni, de tocar el cel amb les mans. Aquell que avui fa que tots els gironins vegin l’escut del seu club, setmana rere setmana, viatjant pels millors camps de futbol de l’Estat per enfrontar-se a uns rivals que a Girona només es veien per televisió. I t’has quedat a dues jornades de fer-ho també per tot Europa. Una bonica bogeria convertida en realitat gràcies a tu, que presumeixes d’haver creat arrels entre els més petits, el títol sense trofeu que més et satisfà.
Il·lusionat, t’ha arribat el moment de fer un salt endavant. Un pas que, des de la distància, molts farem amb tu. És una de les condicions d’un contracte no escrit que ens farà sentir els teus èxits com si fossin nostres, com estic convençut que a tu també et passarà. A aquestes altures, però, no ens enganyarem: m’hauria agradat que aquest moment no hagués arribat mai. Diuen que és llei de vida, que tots els cicles s’han d’acabar. Deixa’m creure que no, que la teva empremta és tan gran que et lligarà per sempre amb nosaltres i que cada cop que arribi el 4 de juny, la data del màgic ascens a Primera, et tornarem a donar les gràcies.
