Han fet falta quaranta anys!

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls velluts sagnants de les nits de l’any 39 s’estenien a poc a poc arreu d’Europa. Torrentades de refugiats, carregats de farcells patètics i de criatures esglaiades fugien no se sap ben bé cap a on. Els ocells de foc picotejaven sense misericòrdia una gentada indefensa que corria frenètica per les carreteres i els camins del vell continent. Per damunt dels Pirineus, a la vista impàvida del Canigó, un poble amenaçat de mort començava l’èxode. [...] Molt aviat, l’organització de la defensa al carrer dels drets de Catalunya; intents a l’ONU, a les cancelleries de cada país hoste, que ens donava acollida, fulls informatius... I, sobretot, l’estructuració de l’esperança: potser la invasió d’Espanya pels aliats; potser la desfeta hitleriana al final de la guerra mundial... Bo i esperant el retorn, molts s’han quedat pel camí i dormen ara el son etern en un petit cementiri rural al peu dels Andes immensos. Com la meva mare. Però l’esperança els féu la mort més dolça. Mentrestant, molt lluny, Catalunya havia quedat estesa, inerme, mal ferida en la seva més fonda intimitat nacional. Tot enderrocat. Mil anys d’història anorreats. Dispers per aquests móns de Déu, una part del nostre poble. L’altra, vagant a casa amagant el seu sentir. Cremats els escrits, bandejada la llengua, arruïnat el país, escarnides les llegendes, occits els herois, prohibit el futur. [...] Per fi, el 20 de març [de 1980] es va votar català. Llibertat, treball, iniciativa, justícia: Catalunya. Set-cents cinquanta mil catalans van votar català. Hem guanyat! Gràcies a Déu! Hem vindicat tants companys com han quedat a la cuneta de la història. Gràcies. Mil vegades gràcies. I ara, a treballar. Les nacions no sobreviuen pels seus sentiments. Les nacions sobreviuen per la seva eficàcia. Hem de demostrar amb fets, als uns, que podem estar orgullosos de la nostra cultura i de la nostra capacitat de fer. Als altres, que poden estar segurs que trobaran en els nacionalistes catalans els millors defensors dels seus interessos i el màxim respecte. Tots han de poder comprovar que farem una Catalunya més rica, perquè serà més eficaç; una Catalunya més amable, perquè serà més justa; una Catalunya de progrés, perquè sabrem ser més moderns; una Catalunya més lliure, perquè respectarem les opinions de tots; una Catalunya més segura, perquè serem més solidaris. Una Catalunya millor, perquè predicarem amb l’exemple de la nostra dedicació, de la nostra honestedat, de la nostra il·lusió. Han fet falta quaranta anys, però hem arribat a un punt molt desitjat. No és un final, sinó un començament. Curull d’esperança.