Heredia vs. Albiol: ni fanàtics ni titelles
L’entrevista que dilluns li va fer Lídia Heredia a Xavier García Albiol a Els matins després que el líder del PP apel·lés al desig de tenir una tele pública feta per “gent normal” és de visionat obligatori, sobretot per l’habilitat per rebatre amb dades les crítiques d’Albiol a TV3. Heredia va fer evident que l’argumentari polític contra la tele està construït a base d’un llistat de greuges victimistes de pòsit ideològic però sense cap coneixement del mitjà, de les seves estructures i del seus criteris professionals. Heredia té, a més, l’habilitat de prescindir de la fórmula pregunta-resposta encarcarada per construir una batalla dialèctica molt intensa i espontània que obliga l’interlocutor a no relaxar-se i voler rendir al màxim. I és així com afloren els límits de la capacitat argumentativa de l’entrevistat. Albiol va arribar a dir que si un partit demanés la pena de mort, això no s’explicaria als nens, per demostrar que explicar què eren els presos polítics a la canalla era nociu. És la prova que coneix poc l’InfoK, la pedagogia moderna i la canalla en general. Heredia, contundent amb les acusacions d’Albiol contra els treballadors de TV3, va advertir-li amb rotunditat: “O ens està tractant de fanàtics o ens està tractant de titelles a les ordres de no sé qui”.
L’entrevista no va tenir res a veure amb la que a la nit vam veure que Pedro Piqueras li va fer a Mariano Rajoy a Telecinco. Tota la conversa centrada en Catalunya perquè el president fes el seu míting per haver salvat Espanya gràcies al 155. Cap repregunta, cap situació de compromís i fins i tot donant per suposades les tesis contra l’independentisme. Piqueras li va preguntar. “¿De dónde viene ese adoctrinamiento y qué se puede hacer para que algo así no ocurra de la forma que ha ocurrido?” Cap pregunta sobre la corrupció del PP. Aquell mateix vespre, a El intermedio de La Sexta, Wyoming descarregava el seu sarcasme contra Albiol: “¡No es tan difícil hacer televisión sin gente normal! ¡‘Mujeres y hombres y viceversa’ lo ha conseguido!”, cridava l’humorista.
Tot plegat passava el mateix dia que la Junta Electoral Central prohibia a TV3 i Catalunya Ràdio l’ús de les expressions “consellers empresonats” i “president Puigdemont”. És alarmant el fet que es prohibeixin paraules i es limiti l’ús del vocabulari en els mitjans de comunicació. El llenguatge és el que permet estructurar les idees i ordenar el pensament de les persones. Acotar el lèxic vol dir reduir l’univers simbòlic de la societat, constrènyer el seu intel·lecte.
Wyoming no anava gaire desencaminat amb la seva comparativa amb els curts de gambals de Mujeres y hombres y viceversa. Només les societats que limiten l’accés dels infants al coneixement, que acoten el pensament dels ciutadans, que judicialitzen el llenguatge i vulneren el dret a la informació són les que creen fanàtics i titelles.
