'Hiri'

Hiri vol dir ciutat en basc. Hiriko vol dir de la ciutat , i en japonès vol dir dona afortunada . Hiri també és el títol d'un àlbum de l'acordionista Kepa Junquera, un home que ha construït un univers musical cosmopolita a partir de les arrels musicals del seu país. Hirko també és el nom d'un projecte apassionant liderat per tres joves bascos, basat a convertir el cotxe en un nou element de transport col·lectiu a la ciutat. El sistema fa servir les darreres tècniques de gestió de ciutats intel·ligents per generar una gestió de fluxos que regula la distribució de les unitats de manera eficient per al conjunt de la ciutat. La tecnologia és una combinació del que aquests nois del Fab Lab de Bermeo han anat treballant, amb els desenvolupaments més punters que surten del Media Lab i del Center for Bits and Atoms del MIT a Boston.

De fet, quan Gorka Espiau i els seus col·laboradors em van venir a veure l'altre dia per explicar-me els darrers avenços del projecte, venien acompanyats d'enginyers xinesos, japonesos i americans, tots ells compromesos en la recerca al MIT. Un dels seus espònsors principals és la direcció de la London School of Economics, i sobretot Enterprise LSE, sempre interessats per promocionar els darrers avenços socials, amb qui vam engegar l'Observatori Català al si de la LSE ara fa uns quants anys. El Fab Lab del MIT té la seu mundial a Barcelona, a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, i d'aquí no massa dies celebrarà el congrés internacional a Lima, Perú, on acudirem tots els que d'una manera o altra contribuïm a evangelitzar amb el missatge que hi ha una manera nova de pensar la producció, més eficient, més neta, més oberta i distribuïda, més cooperativa i generativa. Hiriko n'és l'exemple.

La gràcia d'aquest grup humà que descric és que cap de nosaltres no ha fet res especial per trobar l'altre. LSE, MIT, IAAC, Hiriko, Fab Lab... tots ens hem trobat per casualitat en una nova mena de plaça major, que és la de l'intercanvi de coneixement, simultani, en totes direccions, en els àmbits d'interessos que compartim.

Sense saber-ho estàvem contribuint a millorar les nostres ciutats, i aquest compartir ha fet que finalment ens trobéssim físicament, tots junts, per fer una passa endavant. Si hiriko vol dir dona afortunada, és clar que tots nosaltres hem tingut la sort de pensar simultàniament una ciutat més eficient, més productiva i més creativa.

Si us hi fixeu bé he esmentat Bermeo, Boston, Catalunya, Londres, la Xina, el Japó, Lima, el País Basc i, esclar, implícitament Barcelona; llocs en els quals tots plegats ens trobem per tirar endavant una nova manera de fer indústria, de generat governança i, sobretot, de crear. En Gorka, en Chao, la Chin, la Laia, la Rahma, en Javi, en Vicent, en John, tots ells enxarxats per tal de cooperar en una nova manera d'entendre les relacions humanes, una manera oberta, cosmopolita, disposada a comprendre l'altre.

Són persones sense por de les persones, sense por de perdre res, ans al contrari, obertes a adquirir coneixement i a deixar-lo anar perquè un altre se n'aprofiti.

Hiriko és producte d'aquesta manera nova de construir comunitat en què la individualitat de tots nosaltres no es contraposa a la col·lectivitat per primera vegada a la història de la humanitat.

A l'altra banda d'Hiriko hi ha la por dels que veuen en el cosmopolitisme totes les causes del desastre en el que pensen que vivim. No comprenen que sense un cosmopolitisme arrelat no esdevindrem res més que relíquies del passat. Clavats en una fotografia dels nostres avis, la identitat esdevé morta. En Gorka i els seus, nosaltres des del nostre Fab Lab del Poblenou, els nois i les noies que ens esperen a Lima, ininterrompudament connectats amb nosaltres i amb la gent d'en Chao al MIT, construïm noves identitats plenes de sentit perquè serveixen adequadament als reptes del present i del futur immediat.

La nova hiri planetària està feta de fronteres difoses que tan sols tenen raó de ser si els qui les compartim ens hi aproximem aportant el millor de les nostres comunitats de partida.

Hiriko té l'ànima basca de la música d'en Junkera, i per això és interessant. La nostra hiri , la nostra ciutat nova, és la que no té por de res que no sigui la incapacitat de servir el conjunt de la comunitat, la incapacitat de renovar-se.

Les imatges de Noruega de la setmana passada em van impactar fortament. De tot el que vaig llegir sobre el cas dels assassinats, el que més em va cridar l'atenció és que l'assassí deu ser un home esqueixat per la por. L'odi desfermat a través dels canons de les seves armes mortíferes era directament proporcional a la por que traspuen els seus textos falsament èpics.

A Europa, i a Catalunya més concretament, n'hem de prendre bona nota.