L’APUNT

Història d’un crim

ESTHER VERA
ESTHER VERA Directora de l'ARA

La televisió té moments àlgids d’histèria amb el tractament dels successos, que quan s’acompanyen d’oportunisme polític mostren una de les cares més miserables del nostre ofici. Fa uns dies que assistim a una d’aquestes demostracions d’explotació del morbo a la qual ens tenen acostumats periòdicament TVE, Antena 3 i Telecinco. Mentre la mare del petit Gabriel demanava “que no s’estengui la ràbia”, les càmeres perseguien qualsevol detall, qualsevol gest i omplien de paraules buides el que hauria d’haver sigut un dens i respectuós silenci per un dolor que s’intueix insuportable. En una d’aquestes connexions, un presumpte reporter es dirigia als pares del nen: “Podeu estar contents perquè heu guanyat un àngel”. Els pares de la criatura, que van utilitzar els mitjans per a la recerca, han quedat després engolits per la trituradora d’emocions televisiva.

El tractament dels successos no és fàcil perquè són fets d’interès públic que porten incorporat un alt contingut emocional, però no tots els mitjans actuen igual. Les mateixes reines de la teleporqueria que critiquen TV3 des de les seves talaies acusant-la de parcialitat sense veure-la, haurien de fer una immersió sobre el tractament decent que fa dels successos. Ni tots els periodistes són iguals, ni fer teleporqueria és inevitable. Tampoc és impossible dir no quan una cobertura televisiva et posa al límit de la deontologia professional, si és que en tens.

Més continguts de