Ho sento molt, m'equivoquí...
Una de les frases més sinceres, tendres, valentes i agosarades que un rei ha dit mai (amb permís de Ricard III) ha estat pronunciada per Joan Carles I, el Cinegètic. I no em refereixo al « Lo siento mucho, 'm'equivocao' », que també passarà als annals (sempre amb dues enes) de la història. Em refereixo a la sentència que va deixar anar, no fa gaires dies, "durant una conversa informal amb periodistes a l'avió de la força aèria espanyola" mentre es traslladava a Moscou acompanyat d'empresaris espanyols. La frase és aquesta: "Un altre, al meu lloc, estaria de baixa, però jo haig de pencar".
Els situo, per si s'han perdut amb tot això de la baixa. El monarca va anar a caçar elefants a Botswana i es va trencar la reial cama. Va ser gràcies a aquest desgraciat accident (del monarca, no pas de l'elefant) que el populatxo envejós va tenir coneixement de l'existència del viatge. I va ser també aleshores que els més malpensats vam arribar a la conclusió que, quan el monarca afirmava compungit que "la crisi no el deixava dormir", potser és que en realitat patia de jet lag . El monarca, això sí, va fer el sacrifici (glossat com cal per la premsa reial) de tornar al regne amb la cama ranca i... en classe turista! Molt fort. I al final va haver de ser operat a l'abril en dues ocasions del maluc dret.
La frase, doncs, és un prodigi de ciència-ficció i optimisme. Perquè no és que un altre, al seu lloc, encara estaria de baixa. És que encara estaria en llista d'espera, que és molt diferent. Però el monarca no. Davant de l'atur, les retallades sanitàries, la falta de paga extra i de vacances, el rei ens fa saber que no tothom està tan malament. Ell té feina i mútua. I és per això que trobo que, a partir d'ara, durant aquests viatges de feina (amb empresaris) o de plaer (als safaris) podria escriure manuals d'autoajuda per als súbdits, que bona falta ens fan. Salir de la crisis es fácil si sabes cómo , Aprende a pedir perdón , El campechano ligón , Como hablar en público i, fins i tot, Indignaos!
