L’APUNT

Homer vota Hillary

Com cada quatre anys, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre els nord-americans votaran. Per primera vegada, al gener marxarà de la Casa Blanca un president negre. Obama va rebre un país immers en una crisi econòmica comparable als anys de la Gran Depressió, amb dos fronts de guerra oberts, a l’Iraq i a l’Afganistan, i una imatge internacional deteriorada. Avui el país creix i l’atur se situa en el 5%, però les desigualtats són greus, les tensions racials són a l’ordre del dia i la política exterior s’ha basat en el lideratge des del darrere redefinint les aliances regionals. La brutalitat de la crisi, la mundialització que afavoreix molta gent però descavalca també molts treballadors, les expectatives que no es compleixen i no permeten pagar amb els sous els deutes universitaris: Trump capitalitza l’antipolítica i la ràbia.

I ara, 240 anys després de la independència, una dona es pot convertir en presidenta. La jove advocada progre i feminista a qui els republicans criticaven que no cuinés galetes i no portés el cognom del marit s’ha convertit en una vella dama representant de l’elit washingtoniana i de Wall Street. L’elecció per a nosaltres no és difícil. Val més una presidenta competent que sap on és Europa, Hillary Clinton, que un megalòman racista i sexista. Fins i tot els Simpson -que aquest dimarts il·lustren la nostra portada-, com la majoria de la premsa seriosa, li donen suport i han emès (FOX/Antena3) un capítol en què ridiculitzen la ignorància de Trump i les servituds a Rússia.