Ideologia i realitat

Això del megacasino ha agafat l'apassionant camí polític que acostumen a agafar els temes en aquest país. Aquí qualsevol debat acaba amb dos bàndols que prenen partit en funció de la posició en què se situa l'adversari i usant com a argument una pretesa ideologia. Simplificant seria: si ets un progre has d'estar en contra de les nuclears i a favor dels palestins i si no ho ets et toca estar a favor de les nuclears i dels israelians. Un progre a favor de les nuclears i contra els palestins corre el risc de ser expulsat de les files del pensament únic progre, de la mateixa manera que li passaria al seu oposat si modifiqués l'opinió que li toca per quota ideològica.

Doncs bé, afegeixi a la llista de temes sobre els que la gent ha d'opinar per decret això de jugar a la ruleta mentre et relaciones amb una senyora que fuma. Però, esclar, fins i tot en política existeix la realitat. L'opinió dissenyada per un ciutadà des d'un despatx de l'aparell del partit es basa en estratègies per marcar perfil, erosionar el rival i donar el peixet que creus que et compraran els teus votants, però mai és una opinió basada en l'opinió real de la gent. Passa el contrari amb l'opinió de qui trepitja territori. Exemple? Alcaldes de poblacions com Viladecans, Gavà i Sant Boi, situades prop d'on diuen que potser hi situen l'hipotètic megacasino, no rebutgen el projecte. Per què? Coi, perquè cada dia transiten pel seu poble. I la gent els atura. I els explica la seva situació. I la situació comença a ser molt bèstia per a molta gent. I un alcalde ha de posar la seva gent per davant de la ideologia i el tacticisme polític. I més en els casos on ni ideologia ni tacticisme tenen res a dir, com el cas que ens ocupa.

¿Vol dir que aquest és un article a favor del megacasino? No. Tinc tants arguments a favor com en contra. I cap és ni ideològic ni tacticista perquè jo no jugo a fer de polític.