Ignominiosa simetria
Estem a les portes del judici a l’independentisme, que determinarà la continuació de tot plegat. Després del judici s’hauran acabat els arguments que justificaven una actitud d’espera. En aquest context, la configuració a Andalusia d’un front de dretes amb voluntat de projecció a la política estatal té una virtualitat clarificadora. Qui afavoreixi el retorn de la dreta ja sap què hi donaran: article 155 perpetu.
Però el que volia comentar és la via de la dreta espanyola i els seus altaveus mediàtics per blanquejar l’acord amb Vox. Han optat per l’argument de la simetria entre Vox i els populistes aliats amb Pedro Sánchez, és a dir, Podem i l’independentisme. Si Sánchez ho fa amb els seus radicals, per què no Casado? És la màgia d’aquestes categories de moda que no expliquen res, només serveixen per desqualificar i seguir ignorant la realitat.
Vox és un partit d’extrema dreta, que defensa valors autoritaris, patriarcals, xenòfobs i excloents incompatibles amb la democràcia liberal. Podem es declara republicà, com ens declarem molts ciutadans, ha defensat sempre la democràcia i s’ha incorporat responsablement a les institucions. La dreta espanyola és tan rància que no sap valorar el fet de tenir els antisistema integrats al sistema. L’independentisme té evidentment una dimensió subversiva: vol modificar l’estructura territorial de l’Estat, sortir-ne. I és lògic que les institucions espanyoles facin mans i mànigues per evitar-ho. El que se n’escandalitzi només ho pot fer per ingenuïtat o cinisme. Però, com Podem, sempre ha defensat la democràcia i el que busca és ampliar llibertats, no restringir-les. És un moviment d’ampli espectre ideològic i segur que també té uns sectors minoritaris que no farien fàstics a una solució autoritària per assolir la independència. Pretendre situar més de dos milions d’electors en aquest extrem és ignorància voluntària. I dir que el que Casado i Rivera fan amb Vox és equivalent al que Sánchez fa amb Iglesias i Torra és pura propaganda per justificar l’injustificable: donar certificat d’admissió als neofranquistes. L’explicació és més senzilla: els accepten perquè són de la família.
