Il·legals

La resposta del ministeri de Salut als metges que s'oposen a la prohibició d'assistir a immigrants en situació il·legal és esborronadora: "L'objecció aquí no té sentit. No és el metge qui s'encarrega de facturar, és el que s'encarrega d'atendre el pacient". És a dir: la decisió sobre l'atenció al malalt no correspon al metge, sinó als responsables administratius. La curació d'una persona no és un problema de salut sinó de gerència. És perfectament coherent amb la ideologia hegemònica que el PP representa: la vida d'una persona, com totes les coses, és una qüestió de cost.

Una de les coses positives de les crisis és la seva capacitat de revelació. Que els poders prenen decisions que tenen a veure amb la vida i la mort és una obvietat. Però en temps de bonança aquestes coses queden amorosides. Quan arriben les crisis, en canvi, apareixen en tota la seva crueltat. I els governs exhibeixen obscenament la seva covardia.

Que des d'un govern, i amb un cert nivell d'acceptació de l'opinió pública, es pugui plantejar que malalts crònics vegin interromputs els seus tractaments per decisió administrativa, és a dir, ser directament condemnats a morir, o que cent cinquanta mil persones es puguin quedar sense assistència mèdica, evidencia prou bé el nivell de degradació moral d'uns temps en què el diner és la mesura de totes les coses. D'aquesta cultura, amb l'aquiescència de dretes i esquerres, ha sorgit una figura jurídica que és la que fonamenta aquests disbarats: l'il·legal. Declarar il·legal una persona equival a proclamar solemnement la seva exclusió de la societat, retirar-li la condició humana. A la Sud-africà de l'apartheid s'utilitzava com a forma repressiva la suspensió de l'estat civil. L'afectat perdia tots els drets i deixava de tenir nom. Era ningú. Les nostres democràcies es permeten declarar il·legals (negar-se a reconèixer-los com a persones) milers d'éssers humans. I la nova correcció política, la del triomf de l'or i la insolència, ho aplaudeix, en nom dels de casa, evidentment. Com si els de fora fossin animals.

Més continguts de