Il·lusió, anàlisi, futur

Primer, la il·lusió: Avui veurem coses sorprenents. A les escoles, als mercats, a les places i ateneus, al Parlament i a les cases s'hi recitaran versos. La gent parlarà de llibres i d'escriptors. Alguns retornaran a Espriu, el poeta que cada dia ens acompanya en aquesta pàgina. Diaris, ràdios i teles aniran farcits de literatura i altres espècies llibresques. Tots plegats serem prou tolerants per un dia per quadrar el cercle de treballar i fer festa alhora. Pobles i ciutats es mudaran per viure un dia assolellat, els carrers parats de llibres i roses, la gent regalant-se somriures. I tot serà lluminós.

Segon, l'anàlis: Sant Jordi ha estat durant anys i panys la sublimació cívica i cultural d'una catalanitat política sempre frustrada. És l'esperit nacional tolerat i consensuat, apte per a totes les sensibilitats. Els uns hi veuen sobretot senyeres, els altres multiculturalitat, i tots cultura a l'engròs i un cast amor de pètals de rosa i petons d'anunci. Segons els gustos, el cavaller mata per un dia l'espanyolitat dominant o la incultura encara més dominant, o lluita cada cop amb menys forces contra els tentacles del drac mediàtic que es cruspeix la literatura. Sant Jordi ha estat una vàlvula d'escapament que ens ha permès somniar i enganyar-nos. Ha estat la gran festa laica d'un país sense prou fe en el país, d'una nació cultural sense prou cultura. Sant Jordi ens ha fet feliços i conformistes.

Tercer, el futur: Com serà Sant Jordi l'any que ve? ¿Ja estarem a punt de decidir si volem celebrar la diada del llibre i la rosa només pensant en el llibre i la rosa? Vagi com vagi, ens seguirà fent la mateixa il·lusió de sempre, sigui una sublimació o el preàmbul d'un país de debò.