ABANSD’ARA

Immigració i cultura catalana

De l’article de Francesc Vallverdú (Barcelona, 1935-2014) a Nous Horitzons (II-1979). Avui fa cinc anys de la mort d’aquest poeta, traductor, sociolingüista, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest text manté una posició representativa del compromís amb la catalanitat d’un partit comunista on militaven fa quaranta anys intel·lectuals de primera línia.

Al llarg de la Trobada sobre Política Cultural organitzada pel PSUC el dia 20 de gener de 1979 es plantejà reiteradament el problema de la immigració com un dels més aguts que es presenten en qualsevol alternativa cultural. El tema es va exposar amb tal vivesa que Rafael Ribó, responsable de la Comissió de Cultura, expressà públicament el compromís d’organitzar un debat sobre la immigració per a una data pròxima. […] Un objectiu estratègic -i , per estratègic, prioritari - de la política nacional del PSUC és la plena normalització lingüística del català. Això significa que el català com a llengua pròpia de Catalunya, ha de ser conegut per tots els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya, és a dir, per tots els catalans -i subratllo la paraula, perquè no hem d’oblidar que són catalans a ple dret tots aquells qui amb el seu treball i la seva voluntat d’arrelar-se a Catalunya han fet una opció clara de ciutadania-, independentment de quina sigui la seva llengua habitual. Per raons òbvies, ara com ara, aquest objectiu no es pot assolir plenament, i caldrà un llarg procés d’adequació a l’imperatiu normalitzador. Tanmateix, és innegable que mentre subsisteixin sectors importants de catalans que ni tan sols no entenguin la llengua del país la normalització lingüística no serà completa. Cal proposar-se ja, però, des d’ara, objectius tàctics que vagin en el camí de la plena normalització. Un d’aquests objectius és d’aconseguir que, en el menor temps possible, tota la població activa estigui en condicions d’entendre almenys el català oral. En aquest sentit, si el Decret de normalització del català a l’ensenyament és molt important a llarg i a mitjà termini, no és suficient per resoldre les urgències actuals. Cal una campanya de sensibilització entre la població immigrada activa, especialment entre els militants del partit i de Comissions Obreres, perquè facin l’esforç d’aprendre el català, en el sentit que el puguin entendre. Si les forces del progrés volen ser plenament conseqüents amb els seus plantejaments nacionals a Catalunya, han de ser conscients que aquest objectiu no és gratuït sinó un pas necessari per evitar enfrontaments inútils i perillosos entre grups lingüístics. Per això no em sembla gens desencertat que les organitzacions de masses, les associacions de veïns, els centres culturals, les centrals sindicals i els partits d’esquerra assumeixin també la tasca de sensibilitzar els obrers immigrats en aquesta qüestió i que els facilitin fins i tot l’oportunitat d’iniciar-los en la comprensió del català. [...]

Més continguts de