Immigració i deshumanització
CÀSTIG. Divendres, 10 de la nit, al Bryant Park de Nova York, una orquestra toca salsa. La comunitat llatina de la ciutat i uns quants afegits més ballen davant l’escenari, al costat de la parada improvisada de xapes, adhesius i propaganda anti-Trump que s’hi ha desplegat. “Primer ens vam menjar Manhattan amb la feina i ara ens la menjarem amb la nostra cultura”, diu Gonzalo, un equatorià que va arribar a la ciutat fa 18 anys. La mobilització contra la persecució migratòria de l’administració Trump és al carrer. “Les deportacions s’enduen els que estimem”, diu un rètol penjat a la finestra d’un centre d’ajuda legal.
Tant Barack Obama com George W. Bush van incrementar les deportacions de persones en situació irregular però mai fins ara s’havia aplicat la separació intencionada de les famílies migrades com a política de càstig contra els que arriben. Pares empresonats que no saben quan tornaran a veure els fills. Adults deportats mentre els fills encara estan sota custòdia del sistema de protecció de menors dels Estats Units. Jutjats sobrecarregats de casos pendents.
És la recepta Trump: la criminalització de la immigració. I el fiscal general, Jeff Sessions, n’és l’executor. La seva política de “tolerància zero”, anunciada l’abril passat, es tradueix en l’empresonament de tots els que entrin sense papers o demanin asil a la frontera, i la separació immediata dels menors. Mesures que violen la legislació internacional, que obliguen els migrants a comparèixer emmanillats davant els tribunals, que han deixat centenars de criatures en mans d’uns serveis d’acollida sense capacitat per fer-se’n càrrec.
Una crisi humanitària i de drets fabricada pel mateix president dels Estats Units. I les grans ciutats -allà on comunitats senceres porten dècades obrint-se camí- s’acaben erigint en territoris de resistència.
MURS. Els valors, el caràcter d’un país, s’expressen també en com acull i tracta els immigrants. L’Amèrica xenòfoba de Trump està aixecant un mur mental que polaritza cada cop més els partidaris i detractors de les seves polítiques. Mentrestant, la intolerància no fa diferències i guanya adeptes. A la Unió Europea en preparen la seva pròpia versió.
El primer ministre danès va confirmar la setmana passada que està en converses amb el seu homòleg austríac i altres governs de la UE per posar en marxa “un nou règim europeu d’asil”. Primer, a la cimera de finals de juny i, a partir de l’1 de juliol, aprofitant que Viena tindrà la presidència rotatòria de la Unió. El govern austríac, de coalició amb l’extrema dreta, està al servei d’una xenofòbia europea que es frega les mans. La seva agenda s’estén, ara també, als nous governs d’Itàlia i Eslovènia.
INTOLERÀNCIA. Un dels punts centrals de les propostes austríaques és la creació de “centres comuns de recepció i expulsió” fora del territori de la UE. La polèmica idea dels “camps de concentració de refugiats” pronunciada per l’actual ministre de l’Interior austríac (vell simpatitzant neonazi), es vol plantejar ara a nivell comunitari. El govern socialdemòcrata danès -que compta amb el suport parlamentari de la formació populista xenòfoba del Partit Popular danès- hi estaria d’acord. És la transversalitat de la intolerància.
Els interessats, fins i tot, haurien sondejat alguns països dels Balcans, aspirants a l’adhesió, buscant candidats a acollir aquests possibles camps per tancar-hi els que no tinguin dret immediat a l’asil o els que hagin de ser deportats. Brussel·les se’n desmarca. És només la idea d’uns quants. Però també l’expressió màxima d’un enduriment polític compartit. Un pas més en la deshumanització.
