Inacceptable
Continuem estant en l'atzucac del dèficit que ha de complir la Generalitat per al 2013. La Unió Europea ha flexibilitzat el dèficit per al conjunt de l'estat espanyol per al 2013 i l'ha situat en el 6,3% del PIB. La Comissió Europea va pactar amb el govern espanyol un tracte més favorable i li ha permès ampliar el seu sostre de dèficit del 4,5% inicial al 6,3%. Però el govern central no ha aplicat la mateixa lògica a les comunitats. D'una banda, s'ha assignat per a ell el 5,1% d'aquest total de dèficit i ha situat el del conjunt de les comunitats en l'1,2%.
Aquest repartiment resulta totalment injust i ineficient. En primer lloc, si el repartiment de la despesa pública és un 53,5% l'administració central -incloent-hi la Seguretat Social-, un 34,3% les comunitats i un 12,2% les entitats locals, ¿quina justificació hi ha perquè l'administració central s'assigni un 5,1% del dèficit, a les comunitats els permeti només l'1,2% i a les entitats local el 0,0%? Un criteri que sempre s'ha reclamat des de Catalunya és que el dèficit es reparteixi amb els mateixos percentatges que suposa la despesa de cada administració. Seguint aquest criteri objectiu i raonable, el dèficit del 6,3% establert per al conjunt d'administracions públiques s'hauria de repartir de la següent manera: 3,37% a l'administració central (amb Seguretat Social), un 2,16% a les comunitats i un 0,77% a les entitats locals.
En segon lloc, per arribar a l'objectiu de dèficit conjunt, ¿no tindria més sentit acordar entre les diferents administracions amb quines polítiques de despesa s'ha de realitzar l'ajust, a fi de fer més sostenible l'austeritat, i no imposar la decisió de qui ha de fer més ajust? És a dir, ¿per què es posa l'èmfasi en el qui, quan l'important és què retallar (administració general, defensa, afers exteriors, seguretat ciutadana, sanitat, educació, etc.)? De fet, ja ho veiem, perquè les comunitats destinen la major part de la seva despesa a sanitat, educació i serveis socials, i són aquestes polítiques les que indirectament, o directament -com és el cas dels serveis socials-, el govern central vol retallar. En aquest sentit, és el moment que l'Estat es replantegi la reducció en despeses com defensa, afers exteriors, administració general o en els ministeris buits de competències.
En tercer lloc, ¿per què ha de ser igual el límit de dèficit per a totes les comunitats? Com que el model de finançament acaba donant uns resultats molt arbitraris, penalitzant les comunitats que obtenen més ingressos tributaris, resulta evident que hi ha d'haver un tracte asimètric que permeti donar més marge de dèficit a les comunitats més mal tractades pel model de finançament. Senzillament, perquè han de donar els mateixos serveis i tenen menys recursos per habitant.
En aquest sentit, resulta indignant sentir les paraules del president d'Extremadura quan diu que totes les comunitats han de tenir el mateix sostre de dèficit perquè totes han de ser iguals. Si és així, només cal recordar-li la desigualtat que genera l'actual model de finançament, que fa que Catalunya passi de ser la tercera comunitat en termes d'ingressos fiscals per càpita a ser la desena una vegada han actuat tots els fons redistributius. En canvi, Extremadura passa de la catorzena posició a la segona. El tracte favorable que rep Extremadura amb el model de finançament és espectacular. Si a més hi afegim la resta de despesa que l'Estat hi destina directament i les transferències que rep de la UE, comprovem que és la comunitat que més recursos públics acapara. I no ara, sinó des de fa dècades: el que hi ha, doncs, és una gran desigualtat a favor d'aquesta comunitat. I potser ja va sent hora que el govern extremeny rendeixi comptes i expliqui quines són les causes que, malgrat tot els recursos que s'hi han abocat, la comunitat continuï tenint un nivell de renda per sota del 75% de la mitjana de la UE: situació idèntica a la del 1986, quan vam ingressar a la llavors CEE, tot i que ara la UE està configurada per 27 països (amb Bulgària i Romania) i el 1986 només n'érem 15. Espero que algun dia puguem sentir una mica d'autocrítica de la gestió que s'han fet de tots aquests recursos que han anat a aquesta comunitat i que no han servit per millorar la seva economia, ans al contrari. Avui Extremadura continua sent una de les regions més pobres de la Unió Europea i amb una taxa d'atur del 35,5%.
Així doncs, cal un repartiment del dèficit entre administracions d'acord amb la despesa que gestionen, identificar molt bé què retallar i no pas a qui, i donar un tractament asimètric del sostre de dèficit que han d'assolir les autonomies. Com a país no ens podem permetre estar mal finançats i haver de patir una austeritat extrema per complir un objectiu de dèficit igual a la resta de comunitats.
