31/03/2012

Incidents aïllats

2 min

Uns brètols cremen contenidors al mig del carrer durant la vaga general. Comerços saquejats mentre se celebren els triomfs del Barça. En ple fervor de la nit de Sant Joan, joves eixelebrats ratllen cotxes i en fan saltar retrovisors a cop de genoll. Per Cap d'Any, com si fos la vigília del Judici Final, individus alcoholitzats copulen apassionadament amb fanals modernistes del passeig de la ciutat. Tot plegat, diuen, són incidents aïllats. Responsabilitzar els actes convocadors de la violència que comporten és injust. Desentendre-se'n, una temeritat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'excusa que els aldarulls són obra "dels de sempre" -com si parléssim d'una societat limitada de malfactors- no resulta prou satisfactòria. Si així fos, ens trobaríem davant una inquietant raça de brètols de longevitat extraordinària. Gent que rebenta actes des del principi dels temps. Els mateixos que trinxaven cabanes d'homínids rivals serien els que, mentre apunyalaven el Cèsar, van aprofitar per robar sandàlies i olis corporals al Senat romà. Tot això abans de calar foc a Los Angeles durant els disturbis del 1992.

El percentatge de pocavergonyes violents és inevitable en la majoria d'actes multitudinaris. En un món marcat per la irrupció de les xarxes socials i en què preval l'impacte informatiu, es posa en dubte la utilitat de les concentracions humanes com a forma de protesta. Més encara si desencadenen la inevitable violència estructural. Calen reivindicacions que sintonitzin amb la comunicació contemporània. Des d'actes massius al ciberespai fins a accions simbòliques a llarg termini. Ja no fem cas a qui més crida, sinó a qui piula amb més insistència i complicitats a la xarxa.

Que consti, doncs, aquesta humil proposta per evitar que ben aviat la suma d'incidents aïllats acabi convertint-se en un problema generalitzat. Si no funciona, sempre serem a temps de cremar-nos a l'estil bonze a la porta d'algun ministeri.

stats