Un president sòlid i amb llums llargues
La tria de Quim Torra com a candidat a la presidència de la Generalitat és un encert total, difícilment discutible com no sigui des de les miopies partidistes. Ideològicament procedeix de la dreta, com Puigdemont, però també com el seu predecessor és una persona de ment oberta i llums llargues, que ho posarà francament difícil a aquells qui, com ja han fet els comuns, vulguin acusar-lo de falta de transversalitat. El seu compromís amb Catalunya és vital, i això vol dir que l’amor al país (segurament a ell li agradaria la paraula patriotisme ) és el nervi medul·lar no només de la seva activitat cultural i cívica, que és important, sinó també de tota la seva vida. Un amor al país, si se’m permet de dir-ho així, franc i honest, partidari del progrés i de la millora del món, que no és contrari a res com no sigui al sectarisme: aquesta característica hauria de fer rectificar aquells que, com l’ANC i la CUP, el saluden avisant que l’estaran vigilant. Haurien de dir, més aviat, que estan disposats a arremangar-se i ajudar-lo en tot el que puguin. I també haurien de servir d’exemple a ERC i Junts per Catalunya (la llista a la qual pertany Torra) perquè no perdin de vista l’esperit de servei de pedra picada que es requereix per fer front a aquesta presidència. Després d’aquests mesos absolutament desesperançadors de negociacions a la menuda i de càlculs de nul·la volada, la designació de Quim Torra i Pla és reconfortant i encoratjadora. Com explica Ignasi Aragay, si algú duu incorporats al cervell i al cor la República i els seus valors és ell. Si a algú se li acudeix titllar-lo d’autonomista, demostrarà o bé que no sap res o bé que opina des de la mala bava o des d’interessos espuris.
Personalment no conec Quim Torra més que d’haver-nos saludat en alguna ocasió. Però puc dir-ne el que en dic a partir del seu pensament, que ha desenvolupat i acreditat amb la seva feina. Quim Torra és un editor, i, de la mateixa manera que els escriptors s’expressen a través dels seus textos, els editors ho fan a través del seu catàleg. El catàleg d’A Contra Vent, el segell editorial del qual Torra és fundador i director, és un cant d’amor a la Catalunya republicana i al brillant periodisme de Xammar, de Gaziel, de Pla, d’Irene Polo, de Josep Maria Planes i d’altres autors que habiten al seu segell. La premsa del 155 remenarà fins al mareig els seus tuits, però qui vulgui conèixer Quim Torra el que ha de llegir són els llibres que publica: comporta més esforç, però s’hi aprèn. No cal degradar-lo anomenant-lo intel·lectual per afirmar que és un home culturalment sòlid i cosmopolita, capaç de pensar en un país perquè les persones hi visquin i hi prosperin. Provisional o no, serà un bon president si aquells que li han de fer costat són capaços de fer el que els correspon en una etapa com la que s’obre. També té publicat un llibre deliciós que recull tots els renecs del Capità Haddock: que si el fa servir hagi de ser només amb els adversaris, i no amb els que li han de fer costat.
