"Indepencia i sociasme"

Darrerament m'he aficionat a llegir els grafitis dels banys, cada vegada que em trobo en algun bar, restaurant, estació de tren o, fins i tot, com l'altre dia, en un tanatori.

Haig de reconèixer que fins fa poc me'ls mirava amb un cert recel i rebuig, com si es tractés d'una afició estúpida i ridícula. Pensava que un havia de ser molt nanses per preocupar-se de tenir a mà un bolígraf i perdre el temps escrivint, mig agenollat, davant d'una paret mal il·luminada. Els lavabos acostumen a ser llocs bruts, que fan pudor i dels quals un vol sortir ràpid. Això era fins fa poc, perquè haig de confessar que l'altre dia jo també en vaig escriure un. De fet, el vaig contestar, que és una modalitat de graffiting diferent. Hi ha qui l'escriu i després hi ha els que contesten, opinen i afegeixen més frases sota el missatge original. Com de costum, va ser culpa d'un amic. Mentre m'aixecava del tamboret per anar al bany, em va comentar que em fixés en un grafiti vermell que hi havia escrit a la porta. Vaig anar-hi, el vaig llegir i, per primer cop a la meva vida, no vaig poder evitar escriure dues línies més. Es podria analitzar el fenomen des de molts punts de vista, però allà dret, davant la paret guixada i amb el llapis entre els dits, vaig tenir la certesa que sens dubte allò era l'antecedent dels blogs, el Facebook i els murs virtuals.

M'he fet fan del tema i ara sempre vaig als banys amb una llibreta i me'ls apunto. Aquí teniu uns quants dels meus preferits, que, en general, estan escrits en castellà i he volgut respectar l'original: "Frente al urinario: ¿Qué estas mirando?... Si el chiste está en tu mano", "Soy gay y tu también", "Voy a adelgazar, Paula, lo juro", "Indepencia i sociasme", o el clàssic dels clàssics: "Es mejor morir de pie que morir cagando".