08/05/2016

Infeccions, estigmes i un aniversari lamentable

2 min

HE CONEGUT LA GENT de la Fundació Antisida de Lleida, en el seu 25è aniversari. Orgullosos de la feinada feta en circumstàncies tan adverses quan van néixer el 1991, en plena mortaldat per la malaltia, i enfadats per tot el que els queda per fer. “És un aniversari lamentable”, deia el president de l’entitat, Joan Fibla, molest perquè tot i que s’ha eradicat el desenllaç mortal es mantenen les infeccions per VIH i es manté l’estigma. I les dues coses estan relacionades. A Lleida s’infecten unes 35 persones cada any, de les 800 que ho fan al país. No baixen les dades, malgrat la informació a l’abast i les mesures que ho poden impedir. I entre els motius hi ha el d’haver etiquetat les víctimes -de manera equivocada- en determinats col·lectius, de manera que hi ha persones que no consideren que pateixin el risc. L’estigmatització, a més d’injusta, és contraproduent i perillosa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Dècades després d’aquell inici dramàtic de la sida, fa vergonya que encara hi hagi malalties de primera i de segona. Que en alguns casos, com aquest, o com les malalties mentals, costi fins i tot trobar-ne testimonis, que la gent es continuï amagant per la condemna social incorporada. Això fa que admiri encara més els voluntaris que treballen en aquests terrenys. Perquè mentre que ajudar altres malalts, sent igualment lloable, té recompensa i reconeixement, la gent que s’arremanga al costat de la lluita contra la sida ha d’aguantar encara silencis o miradetes inacceptables. Afortunadament, ells segueixen treballant entusiastes, combinant l’atenció amb la prevenció, apostant per l’educació i lluint el llacet vermell amb el cap ben alt. Em toca felicitar-los i desitjar-los un aniversari feliç, i que sigui ben curt. Que en compleixin pocs més, perquè s’hagin eradicat l’estigma i les infeccions.

stats