Informe d'urgència
trenque la norma de no referir-me a l'actualitat, però les novetats polítiques valencianes m'obliguen a fer-ho. L'èxit inesperat de Compromís (Bloc, Iniciativa, Verds) ha polvoritzat tots els pronòstics, fins i tot l'enquesta fiable del CIS, que ens donava (jo tancava la llista autonòmica) el tres i escaig per cent (Compromís ha demanat explicacions d'un error tan greu). Tots els mitjans de comunicació escrits valencians ens auguraven un resultat per sota del cinc per cent, l'ineludible percentatge (imposat pel Partit Popular i el PSOE local) per accedir al Parlament autòcton.
Primer, els resultats: sis diputats al Parlament (per dos-cents vots no s'ha assolit el setè), tres regidors a l'Ajuntament de València (mai n'havíem tingut cap; i atenció a aquesta dada: el cap i casal sempre fou una plaça dura per al nacionalisme), dos diputats a les diputacions provincials, un per Castelló i l'altre per València; poder de decisió, al marge de les alcaldies que presidirà Compromís, en ciutats tan emblemàtiques com Ontinyent, Vila-real, Alcoi, Sagunt... En definitiva: 170.000 vots autonòmics i 198.000 vots municipals.
Aquests resultats, ara mateix, assegurarien un diputat al Congrés espanyol, hemicicle on mai ha estat present el nacionalisme valencià. Però això no és tot: abans, molts electors que tenien de referència ideològica el valencianisme, més a l'esquerra o més centrats, votaven a les generals el PSOE per por al Partit Popular i no llençar el vot. Tanmateix, ara saben que hi ha una marca consolidada, una coalició fiable malgrat el CIS.
Ja vaig dir en un dels articles que tenia la sensació que Compromís (aquest any, sí) superaria la barrera del cinc per cent. Es palpava en l'ambient. Però de cap de les maneres esperava un resultat tan excepcional, menys encara a l'Ajuntament de m'iRrita Barberà. Com s'ha produït, diguem-ne, aquest miracle ? (La nostra patrona, la benvolguda Geperudeta, és de dretes.) Picant pedra. Joan Ribó i Consol Castillo, els dos primers candidats municipals, mesos abans de la campanya electoral van recórrer tots els barris de la ciutat, una vegada i una altra. Durant la campanya, ells i altres militants acudien a les boques del metro, a les set del matí, explicant i repartint propaganda electoral. Tot allò que els altres partits desdenyaven ho van fer ells.
S'han donat altres factors, per descomptat. L'honestedat i el cabal polític aportat per Joan Ribó, un home aguerrit en mil batalles (la primera mesura que han pres els tres regidors és prescindir del xofer i el guardaespatlles; ignorava que els regidors disposaven de guardaespatlles, què és això, l'Ajuntament del Caire?); la maduresa política d'Enric Morera, convertint-se, a poc a poc, en un líder visible del nacionalisme; el tsunami Mònica Oltra (la dona més odiada pel Partit Popular), infatigable en la denúncia a les Corts de les presumptes, de moment, martingales dels populars, la dona que tingué els sants collons (deixem-ho en ovaris) de presentar-se al debat de TVV, el dijous abans de les eleccions, amb una samarreta "Canal-9 manipula", a més d'apoderar-se del debat amb arguments contundents.
Un agraïment al PSOE, un special thanks , per fer una oposició mancada d'energia, impròpia d'un partit que es jugava la credibilitat, just allò que no té el seu candidat, Jorge Alarte, una persona poc convincent, a la qual li reitere el reconeixement per incomplir la promesa " si no saco un voto más que en las anteriores elecciones dimito ". Gràcies, Jorgito. Entesta't, continua. La teua voluntat és contagiosa. També la utilització coordinada i efectiva de les xarxes d'internet ha tingut un efecte fulminant en l'èxit de Compromís, i sobretot els milers de militants que han treballat amb el sant i senya d'ara o mai, conscients de la previsible sulsida del PSOE.
Ara, no obstant, ve el més difícil. Estic tranquil, però. L'endemà de les eleccions, els candidats de Compromís es van reunir no per analitzar l'èxit sinó per planificar un seguit de mesures per dur-les al Parlament el primer dia. La consigna: treballar en tots els pobles del País Valencià, desplaçant-se a escoltar els problemes de la gent, amb l'objectiu de trencar la majoria absoluta del PP, convençuts que aquesta és la legislatura del declivi de la dreta (han perdut percentatge en vots). Jo també ho pense, però Jorgito, per favor, tira una maneta. Treballar dignifica. I com deia un oncle meu, cobrar encara més.
Nota: Aquest article l'he redactat el dijous següent a les eleccions, quan ja havia enviat 'Ser anormal', publicat diumenge passat.
