L’EDITORIAL

Inici de curs: previsió, confiança i determinació contra la por

D’aquí una setmana, milers de nens i nenes estaran nerviosos i emocionats per retrobar-se amb els seus companys, amb els mestres, amb l’escola. Cada any és tot un esdeveniment, cada any el moment s’espera amb il·lusió o prevenció, però aquesta vegada a totes aquestes emocions s’hi suma per sobre de tot la por. Les pors. A la infecció del covid, als contagis que hi pugui haver, a la possibilitat que s’hagin de tancar classes i fer confinaments, que tornin a tancar les escoles com a la primavera.

Això, però, no pot tornar a passar. En cap cas es tancaran les escoles, segons asseguren les autoritats, i en el pitjor dels escenaris hi ha el compromís que almenys es mantinguin obertes per acollir els fills dels treballadors essencials, que són molts. És important que comencem a treure’ns tantes pors del cap i, amb totes les prevencions necessàries, deixem de focalitzar només en l’escola els riscos de contagi. Des del juny, la majoria de la població ha fet, mascaretes a banda, una vida bastant semblant al que era normal. Ha anat a les platges i als restaurants, ha fet reunions familiars, els nens han fet casals d’estiu, han socialitzat amb amics. Fins i tot, això s’ha fet en excés, i amb mesures de prevencions massa laxes per part d’una sector de la població, cosa que ha provocat rebrots. Però la vida ha continuat, i ho continuarà fent.

Tot i que és cert que encara no hi ha gaires estudis sobre el tema, si mirem l’experiència d’altres països, com expliquem avui en el dossier especial del retorn a l’escola, veurem que en els que ja han començat hi ha hagut casos puntuals d’infecció, però que el gruix de les escoles han pogut fer les classes de manera presencial i els protocols han funcionat. Haurem d’estar atents i prendre exemple de les experiències, bones i dolentes, dels altres. I haurem d’assumir, esclar, que al llarg dels curs hi haurà moments en què s’hauran de fer confinaments preventius en algunes classes -i sembla que s’està avançant en l’acord perquè això permeti la baixa laboral d’un dels pares-, però el nostre horitzó, el més realista, és que les classes es podran fer amb relativa, i nova, normalitat. Amb previsió i assumint que hi pugui haver canvis i adaptacions al que pugui passar.

Tot plegat està sacsejant l’escola, perquè els docents encaren un curs molt difícil, ple de reptes a nivell pedagògic i organitzatiu. Caldrà innovar, caldrà experimentar i caldrà fer un doble esforç per aconseguir no deixar ningú enrere i reduir la desigualtat de mitjans que la pandèmia ha agreujat encara més. Però ho aconseguirem. Som un país ric, amb uns serveis de primer nivell, amb un sector educatiu molt preparat, amb una ciutadania organitzada en què les famílies participen en el sistema educatiu, i que té clar que l’educació és el puntal de la societat i del futur. Ho aconseguirem.