Innocent no és el contrari de culpable
En la teoria de la guerra justa, el concepte d'innocent s'aplica als no-combatents: els civils que no intervenen en l'activitat bèl·lica han de ser respectats pels exèrcits en lliça. Com diu Michael Walzer, en aquest cas el contrari d'innocent no és culpable, sinó implicat. No voldria afegir confusió al conflicte de Líbia, però em temo que allí no serà fàcil l'aplicació de la voluntariosa teoria. En realitat, no ho és mai, de fàcil. Les guerres ja ho tenen això: són refotudament enrevessades.
La jus in bello té com a objectiu últim preservar la convivència futura entre els bàndols enfrontats. Si durant la guerra els civils són objectiu militar, la postguerra serà carn de revenges. Que ens ho diguin a nosaltres, oi? Encara avui, setanta anys després, hi ha qui viu instal·lat en el guerracivilisme, a veure si incendiem la convivència.
Matar civils no forma part de la guerra, sinó del terrorisme. Al segle XX, l'art de la guerra va convertir-se en un lamentable art terrorista, amb Hiroshima i Nagasaki incloses. Han mort milions d'innocents. Civilitzar la guerra hauria de voler dir deixar-ne de banda els civils. En això hem avançat poc. Com a objector de consciència al servei militar quan era obligatori, reclamo que als llecs en la matèria ens deixin viure en pau.
Després, esclar, hi ha la geopolítica i el mal menor. Als monstres cal aturar-los, sens dubte. I quan ETA va fer volar Carrero Blanco, bé que ens en vam alegrar.
