Integrismes a banda i banda

I per celebrar l'últim dia d'aquest meravellós any, la frase (possiblement) més expressada al nostre país referida a això que anomenem el Pròxim Orient: "Catalunya és el país del món amb més opinadors propalestins i proisraelians més radicals i més vehements a l'hora d'exposar els seus arguments i més impermeables a l'hora d'escoltar els dels contraris". Aquí és o blanc o negre. I si ets dels blancs, els blancs són els bons, tenen tota la raó, i els negres són una colla d'assassins. I si ets dels negres, l'argument és el contrari. Però, com acostuma a passar, a la vida existeixen els grisos, que, més enllà de la ideologia de cadascú, dibuixen la realitat. I, de vegades, en temes com aquest trobo molt a faltar els grisos. Bé, o digui-li autocrítica. Bàsicament perquè el dogmatisme debilita. Convenç molt els teus ja prèviament convençuts, però allunya la majoria. I això és terrible per a qui intenta influir en l'opinió pública.

Com suposa bé, m'estic referint al tema dels jueus ultraortodoxos i la seva campanya a favor de la segregació per sexes als llocs públics. Una campanya que va acompanyada de violència física i verbal contra dones i nenes que no actuen com aquest integrisme vol imposar. Davant del tractament de la dona dels altres integristes, dels islàmics, l'integrisme jueu no es queda curt, precisament. I és aquí on reclamo la ponderació. I és aquí on reclamo la denúncia sense matisos. Si condemnem els imams que intenten imposar unes lleis absurdes i inadmissibles, també hem de condemnar els jueus ultres que defensen el mateix. En aquest cas no hi ha bons i dolents. Aquí tots són dolents. És una lluita entre dues intoleràncies absolutament indefensables i cada cop més radicals. I per poder fer creïble la denúncia de l'integrisme dels contraris, cal no ser gens dubtós amb l'integrisme dels teus. Si no, algú podria interpretar que tens l'opinió llogada. I això no és així, oi que no?