Vázquez Montalbán 1981
26/03/2019

Intel·lectuals i compromís polític

2 min
Intel·lectuals i compromís polític

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La desconfiança del marxisme doctrinal i dels aparells polítics dels partits marxistes envers els intel·lectuals arrenca dels primitius arranjaments de comptes del Marx jove contra ell mateix i contra els seus condeixebles hegelians, [...] La duresa de la desconfiança de la classe obrera i dels aparells polítics dels partits obrers envers els intel·lectuals no s’explica per raó de la quantitat o de la qualitat de llurs desercions, sinó per raó d’una sospita prèvia sobre llur autèntica identitat social, [...] Per Lenin l’intel·lectual és aquell militant en condicions d’inculcar consciència comunista a la classe obrera, bé perquè sigui un obrer en condicions de superar el nivell previ de l’espontaneisme combatiu i d’accedir a la capacitat de teoritzar, bé perquè sigui un intel·lectual burgès desclassat que assumeix el compromís amb la classe obrera com un acte de consciència. [...] Gramsci es refereix a l’intel·lectual orgànic com un tot, com el partit en la seva totalitat, capaç d’elaborar una concepció del món alternativa a la concepció del món de la burgesia, concepció verbalitzada pels intel·lectuals burgesos, [...] El compromís històric de l’intel·lectual es tradueix en militància, i aquesta militància, en un vincle orgànic entre l’intel·lectual i la classe obrera. [...] Pels territoris de l’esquerra fronterera pul·lulen els petits superhomes que en llur soledat han vist coses molt clares que no són veritat, i que per tal de no admetre llur condició de satèl·lits amb l’òrbita perduda, tracten de parar el sol, de crear llur pròpia relació d’espai-temps, llur propi llenguatge quasi intransferible convertit en simple recreació i depuració filològica del llenguatge públic. Però tampoc no cal subestimar la responsabilitat dels partits polítics d’esquerra, sotmesos a un procés de maquinal separació entre partit-programa i partit-màquina, entre la reducció de l’intel·lectual al paper d’especialista programador i de la resta del partit a executora de programes, sense cap propòsit d’elaborar una consciència englobadora, i per tant, crítica, de la mateixa praxi. El pragmatisme progressiu que afecta els partits d’esquerra que es mouen dins del sistema capitalista converteix els intel·lectuals orgànics en tecnòcrates, i el tecnòcrata en una casta especialitzada per programar i dirigir, casta que es reprodueix a ella mateixa i rebutja qualsevol possible introducció d’intel·lectuals de diferent tipus, i que tendeix fins i tot a combatre els residus d’intel·lectuals orgànics a la manera antiga, jutjats elements pertorbadors, propensos a l’essencialisme i a la perpètua reivindicació de les senyes d’identitat revolucionària. La repugnància dels partits marxistes per teoritzar és un primer símptoma de llur voluntat de suïcidi com a tals partits marxistes, i d’incapacitat per assimilar intel·lectuals que vagin més enllà del pragmatisme. [...]

stats