Iolanda Batallé

Cap a les vuit o les nou arribaré a l'editorial. Ja al meu despatx començaré a resoldre alguns temes pendents, com reunir-me amb els editors de taula per mirar-nos la coberta i la contra d'algun llibre i discutir-la. Després despatxaré uns mails i marxaré a l'Abacus. Tinc una reunió amb el responsable de màrqueting per parlar de la campanya de tardor. Aquesta setmana serà bastant intensa, tinc moltes convencions amb la xarxa comercial de Catalunya i d'Espanya per preparar la campanya del 2012. A les 12, i com cada dimarts, farem la reunió d'equip. Posarem en comú dubtes, propostes i estratègies. I generarem idees, com per exemple, per a l'aniversari de l'editorial, que el 2013 fa cinquanta anys. Cap a les dues dinaré al centre amb un parell d'autors per parlar dels seus textos. En acabar tornaré al despatx i em tancaré a editar un manuscrit. Cap a les 19.30 ja puc donar per acabada la meva jornada al despatx, completament centrada en la gestió, però això no vol dir que no em quedi feina. De fet, em passo les nits i els caps de setmana llegint manuscrits. Per això, aprofito per estar amb el meu fill i el meu home quan surto de la feina. A les nits, quan tothom dorm a casa jo escric. El dia 15 presento la meva nova novel·la, El límit exacte dels nostres cossos, editada per Amsterdam. La vida editorial és molt intensa, però quan puc també m'agrada anar al mar a nedar, sopar amb els amics i llegir. Llegir és el meu gran plaer. I l'últim ha estat 1Q84, de l'Aruki Murakami. El trobo un autor desigual però l'admiro molt.