10/08/2012

J.M. Ainaud: Saviesa, bondat i compromís

1 min

L'erudició és atractiva per ella mateixa. Si a sobre va acompanyada de bonhomia, resulta imbatible. I quan a més es presenta de bracet de la passió i la generositat, ja no hi ha qui s'hi resisteixi. Això és el que et passava amb Josep M. Ainaud de Lasarte, tant quan el llegies com sobretot quan l'escoltaves. Es feia escoltar i es feia estimar. Senzillament perquè ell en sabia, d'escoltar i estimar. Estimava Catalunya, la seva història, la seva gent, els de tota la vida i els acabats d'arribar. La seva saviesa era acollidora i oberta, fruit de la pedagogia més avançada que ha tingut el país: havia estudiat a l'Escola Montessori i a Institut Escola de la Generalitat republicana, com Oriol Bohigas i Maria Aurèlia Capmany; venia d'una família de pedagogs -el pare, Manuel- i literats -l'àvia Carme Karr, pionera del feminisme-. En la Catalunya dual de la Transició, va practicar la transversalitat quan encara no existia: va ser un polític pujolista amic dels socialistes i un historiador nacionalista respectat pels marxistes. Antidogmàtic i conciliador, bastia ponts i treia somriures de sota les pedres. Lector voraç de premsa nacional i estrangera, tenia una curiositat il·limitada i una memòria d'elefant que va posar al servei de la reconstrucció cultural, en especial de la història política, amb l'admirat Prat de la Riba al davant. En tres paraules: saviesa, bondat i compromís.

stats