03/02/2013

J.M.: les misterioses inicials

2 min

Divendres a la nit La Sexta reaccionava de pressa al cas Bárcenas i dedicava l'espai de reportatges de La Sexta Columna a aprofundir en l'escàndol. Estava ben documentat i s'ha de valorar la immediatesa periodística, tan escassa. Amb el hashtag #sobrados com a títol arrencaven amb la compareixença de Cospedal. La gràcia estava no a mostrar el que havíem vist el dia abans sinó en la seva llibreta d'anotacions o en les cares que feien els de la cúpula del PP que li donaven suport a primera fila. Premien fort els llavis quan un periodista era una mica més incisiu en les preguntes. L'espai evidenciava la doble moral dels líders del PP, que tant apareixien comulgant a missa i jurant damunt la Bíblia com excusant-se amb evasives del cas Bárcenas o Gürtel. La Sexta Columna també resumia bé les trajectòries professionals dels polítics i empresaris que sortien en el llibre de comptes de Bárcenas, i on radicava la falta d'ètica en els seus afers. Era revelador descobrir com tots els tresorers que ha tingut el PP des de la seva creació menys un han acabat imputats en algun cas de corrupció. Van aclarir de manera excel·lent com Bárcenas blanquejava diners i va acollir-se a l'amnistia fiscal. Però el llenguatge televisiu feia aigües en un sentit: quan van posar el focus en les misterioses inicials J.M. dels papers d' El País emetien imatges d'Aznar i de fons a Perales cantant "¿ Y cómo es él? Es un ladrón que me ha robado todo ". O si feien un muntatge de Cospedal repetint fins a la sacietat l'expressió "Con toda claridad ", de fons hi posaven música de flamenc fusió que deia " Ay, como el agua ". O si explicaven com Bárcenas havia evadit diners a Suïssa sonava Julio Iglesias amb "Soy un truhán soy un señor ". Un bon recull de documentació però sempre amb aquest guarniment que resta credibilitat. Al final més que periodisme fem sarcasme. I el sarcasme no fa por al poder.

stats