JOEL GONZÁLEZ

AQUEST ESTIU és molt especial per a mi, perquè culminarà un cicle de quatre anys d'entrenaments molt durs sense gairebé descans. Des del 2008 m'he passat entre quatre i sis hores diàries al gimnàs preparant-me per competir, i els Jocs són l'oportunitat perfecta per demostrar els resultats de tota aquesta feina. Marxo a Londres aquest dissabte i hi vaig amb molta confiança: els campionats mundials i europeus m'han donat experiència en situacions de màxima tensió i crec que podré gestionar bé la pressió que representa competir en uns Jocs Olímpics. Normalment, als campionats de taekwondo hi trobes periodistes d'un o dos diaris, però un esdeveniment d'aquesta magnitud és molt diferent. La quantitat de gent que està pendent de tot el que fas és enorme i això pot desequilibrar-te si no estàs molt centrat. Jo prefereixo prendre-m'ho com una motivació extra: de fet, fins i tot crec que m'ajudarà a rendir més. A Londres espero aconseguir l'or olímpic, però sé que l'esport és impredictible, així que el millor és estar tranquil i anar a poc a poc. Guanyi o no, però, tinc molt clar el que faré un cop s'acabin els Jocs: me n'aniré amb la meva xicota al poble dels seus pares, a Alcoi. Després de tant temps entrenant, crec que ja em toca tenir una setmana o dues de vacances!