JORDI MONTANER

A les ser em llevo i desperto les nenes i la meva dona. Fins i tot quan no hi sóc truco per despertar-les. Les dues filles s'espavilen soles per anar a l'escola i jo porto la meva dona amb cotxe a la feina. Llavors estic una hora i mitja ben bona passejant per la carretera de les Aigües. Allí barrino i el cap em va fent xup-xup. Compro la premsa i torno a casa. Preparo torrades amb oli i sal, suc de taronja natural i un te. Mentre esmorzo dedico una hora a la lectura de notícies. En acabat, és un dels millors moments del dia per posar-me a treballar. Contesto correus, miro si m'han fet algun encàrrec i treballo en guions de projectes que tinc en marxa. Una mica abans que arribin les nenes de l'escola preparo el dinar, avui toca verdura amb pollastre a la planxa. Dinem tots tres i llavors elles volen veure programes de la televisió. A mi no m'interessen, al migdia prefereixo veure documentals, així que es queden la televisió gran i jo la petita, i dormisquejo mentre m'expliquen els costums dels cocodrils. Quan em desperti em dutxaré i em vestiré ben elegant per anar a la presentació als Cinemes Girona d'Una flama al cor. Hi ha dues projeccions: la primera amb mestres i una altra amb crítica i familiars. Jo seré a les dues per explicar la intencionalitat del documental i perquè no hem fet una biografia corrent, sinó que ens hem centrat en l'emotivitat del poeta a l'hora de crear i el seu paper com a precursor de la figura de l'intel·lectual. La meva família vindrà i tornarem junts a sopar a casa. Llavors arriba el segon moment del dia ideal per treballar. Això sí, relativament d'hora, a dormir.