Jorge Wagensberg

Em llevaré cap a les vuit i, primer de tot, contestaré una sèrie de correus electrònics que tinc pendents. Després, escriuré un petit article que m'he compromès a fer, d'un full i mig, per al Museu Arquímedes de Siracusa, que obrirà el 9 de desembre. Tot seguit, aniré al bar de la cantonada a esmorzar, com faig sovint, i em prendré un cafè amb llet i un tros de truita de patates.

En acabat, aniré cap al CosmoCaixa: cap a les onze tinc una reunió telefònica amb gent de Brasília per parlar d'una exposició que hi farem sobre la diversitat d'un ecosistema que es diu Cerrado i que és a la sabana americana.

Més tard dinaré al museu amb la gent del meu equip. A dos quarts de quatre faré classe a l'Escola d'Arquitectura de La Salle, d'una assignatura nova anomenada arquitectura natural, en què s'estudien quines idees podem treure dels nius que fan els ocells i els insectes per crear els nostres propis edificis.

Després de la feina, m'acostaré a la Boqueria a passejar-hi i també comprar per al cap de setmana. Hi tinc un amic pakistanès que em ven una fruita molt bona. I al vespre, cap a casa a sopar: avui, de fet, tinc una amiga convidada. Acostumo a sopar cap a les nou i després llegeixo algun llibre o miro la televisió -si no hi ha res emocionant, la deixo només amb la imatge-. Vaig a dormir molt tard, a les dues o les tres. A aquelles hores, sempre llegeixo. Avui, de fet, com que és divendres i demà no hi ha obligació de llevar-se d'hora, m'hi puc estar ben bé fins a les quatre o les cinc de la matinada.