JOSEP MARIA PORTAVELLA

És director i actor de la companyia The Chanclettes i acaba de publicar el llibre 'La tendresa del paper higiènic'

aVUI NO TINC hora per llevar-me, perquè ahir vaig fer la presentació del llibre a El Molino, acompanyat de bons amics, i ja se sap com van aquestes festes... El que tinc clar és que el primer que faré, com cada dia, és preparar-me un batut de fruites i verdures, amb api, llimona, poma o taronja, pastanaga i gingebre. Després em dutxaré amb aigua freda per despertar-me bé, que jo no prenc cafè. Ja sóc prou nerviós, no puc afegir excitants a la meva vida. Per això tampoc escolto la Cope, ni miro Intereconomía. Després de la dutxa, repasso la premsa des d'internet i vaig cap al gimnàs. Faig sessió de musculació, que ja tenim una edat i, tal com està el mercat, no em puc permetre que el cul em caigui ni un mil·límetre. Vull que la samarreta marqui pectoral, ser com el David Bisbal. Dinaré a casa els pares. A la tarda tinc ronda d'entrevistes per parlar del llibre, que ve Sant Jordi, però no puc arribar molt tard a casa: he quedat per fer un xat amb el Claude, el contacte que tinc al Canadà i amb qui he de concretar el lloguer de l'habitació, perquè a finals de juny me n'hi vaig a viure tres mesos i mig. Hi vaig per millorar el francès i preparar un nou projecte per a The Chanclettes per al 2012. Veuré el futbol a casa d'un amic -hi tornaré per Eurovisió-, però, com l'Eva Longoria a la final de la Champions, també hi duré una revista. De jove, quan els jugadors anaven amb pantalons arrapats, el joc em semblava molt més interessant.