‘Joc de trons’ i la batalla de les pantalles

Stanley Kubrick va rodar la magnífica 2001: Una odissea de l’espai en un format panoràmic 2,21:1 que permetia una immersió total en les immenses pantalles Vistarama de finals dels seixanta. Però quan va veure com quedava la pel·lícula als televisors de l’època -una caixa quasi quadrada de 4:3- li va caure l’ànima als peus. Per no tallar els fotogrames per les bandes, el film només ocupava la franja central de l’aparell, que estava flanquejada per barres negres a dalt i a baix de la pantalla.

A partir de llavors va rodar els títols fent servir un recurs curiós. Filmava en format televisiu però marcava a la càmera com quedaria l’enquadrament més allargassat del cinema, i era aquest el que enviava a les sales. Les televisions, en canvi, rebien el format més quadrat, amb imatge suplementària per dalt i per baix. No era l’enquadrament genuí, però també funcionava perquè ja des de l’enregistrament ho havia pogut calibrar.

En el món de la música hi ha productors que donen per fet que la majoria dels que escoltaran les cançons ho faran amb uns auriculars connectats a un mòbil que dispararà en streaming música comprimida per estalviar consum de dades. Per què dissenyar un so com si tothom tingués uns altaveus Coltrane Supreme en una sala optimitzada acústicament?

El capítol de la setmana passada de Joc de trons ha rebut crítiques perquè mostrava una batalla tan fosca que la imatge quedava empastifada entre els matisos del negre i amb prou feines es podia distingir qui atonyinava qui. Es veu que només una part del problema es pot atribuir a les pantalles on es consumia: la compressió que fa la HBO de la imatge perquè flueixi bé a través d’una connexió d’internet l’empobreix, i d’això se’n ressenten especialment els tons negres. No deixa de ser irònic gastar-se deu milions d’euros per episodi, amb un disseny de producció digne del cinema més espectacular, i esbravar tot aquest esforç després en pantalles precàries i connexions massa estretes.

Si Kubrick fos viu, celebraria veure que els televisors han crescut de mida i s’han apaïsat... fins que s’adonés que una part gens menyspreable del consum de ficció s’ha mudat a altres pantalles com tauletes, mòbils o ordinadors. Potser, en el futur, el servei d’aquestes plataformes millorarà prou per oferir una imatge adaptada a cada pantalla: des del format fins al contrast, passant pel nivell de llum o els colors. De moment, però, s’hauria d’exigir a la HBO que serveixi el senyal amb opció de màxima qualitat possible. Seria una mesura per estimular que les sèries d’imatge més treballada llueixin, mentre que mòbils i tauletes es reservin a les ficcions centrades sobretot en els diàlegs i els personatges.