Jordi Bargalló

Avui m'aixecaré a les 9.30 del matí en un hotel a milers de quilòmetres de casa. Faré un bon esmorzar amb tot l'equip: fruita, iogurt, croissants i embotits, i després tornarem a les habitacions a descansar una mica. A les onze anirem tots junts a fer una volta i un cafè mentre comentem el partit del dia abans o fem una mica de xerradeta amb els companys. Cap a les dues fem el dinar amb els jugadors, els seleccionadors i els tècnics. Sempre mengem pasta blanca, amb la salsa a banda, i carn.

Un cop hem dinat tenim la tarda lliure per descansar a les habitacions. Hem de reservar les energies per al partit, que avui és a la tarda. Juguem contra Holanda, que possiblement és l'equip més fluixet, però no se sap mai. Jo aprofito aquesta estona per parlar amb la família, escoltar música o fer anar l'ordinador. I també per fer una migdiada. Qui vulgui pot berenar, i a les sis ens reunim per fer un repàs de vídeos de partits dels rivals. Ens preparem i sortim cap al pavelló. La policia talla els carrers, que estan plens de gent, i ens escorten fins la pista. A l'Argentina hi ha molta afició i als partits sempre hi ha molt ambient. Ja canviats, rebem les últimes indicacions dels entrenadors i les alineacions. I abans de sortir a la pista de joc fem el crit de guerra. És un càntic heretat des de fa generacions i és curiós que, sent la selecció espanyola, sigui en català.

Després de jugar farem estiraments i banys de gel per descarregar les cames. Soparem, farem una volta per relaxar la tensió del partit i, oficialment, a dormir...