Jordi Cuixart o com si cada dia fos Sant Jordi

ACLAPARATS COM ESTEM per la campanya més bèstia, Sant Jordi ens ve a rescatar. Només serà el respir d’un dia, però avui només tindrem ulls per a les roses i els llibres, i allà baix, de la mà de la cultura i la tendresa, quedaran ofegats els insults i les amenaces. Sant Jordi ens permet assaborir aquest 23 d’abril amb l’esperit amb què Jordi Cuixart explica que viu la vida a cada entrevista: una cel·la petita i un somni immens, el cor i la voluntat posats en aquelles coses bones que l’envolten, malgrat que cada dia es lleva en una presó, acusat de delictes que els seus carcellers saben que no ha comès. És admirable la capacitat de Cuixart (que aquest dilluns va celebrar el seu 44è aniversari) de fer fàcil allò que cada vegada és més difícil de trobar en el discurs públic i fer-ho amb passió, naturalitat i credibilitat alhora: convidar la gent a teixir una societat que s’estimi, ben bé com si cada dia fos Sant Jordi.