Jorge Javier Vázquez, èxit malgrat la fatalitat
El presentador de Telecinco Jorge Javier Vázquez va sortir divendres al matí de l’hospital on havia ingressat sis dies abans per haver patit un ictus. Afortunadament, els metges l’hi han agafat a temps i Vázquez es recuperarà i podrà tornar a la feina després d’un període de repòs. Des de la seva hospitalització que Telecinco ha tret partit de la malaltia. Primer perquè hi havia el misteri de no saber el diagnòstic. Després perquè es va comunicar que era greu. A continuació perquè es va informar del vessament cerebral. L’endemà perquè va entrar en directe en el seu programa per explicar com havia anat tot plegat. I divendres perquè li van donar l’alta i va sortir de l’hospital en una retransmissió en directe i atenent els mitjans de comunicació que l’esperaven. El presentador fins i tot va mantenir una entrevista amb Ana Rosa Quintana en què va aprofitar per ironitzar sobre la proposta de Vox d’autoritzar la venda d’armes.
A la tarda, a Sálvame van oferir el resum d’aquesta sortida de l’hospital i van mostrar el breu reportatge de com l’havien acompanyat en el trajecte en cotxe fins a casa, on Jorge Javier Vázquez va explicar a un reporter que feia temps que reflexionava sobre la mort. Tot i que assegurava que no tenia gaires ganes de donar voltes al que li hauria pogut passar, després deia que s’emocionava al veure que estava tornant a casa perquè pensava en les possibilitats elevades que tenia de no haver-hi tornat.
Abans de veure el reportatge, els col·laboradors del Sálvame van anar explicant, un a un, com havien rebut la notícia de la malaltia del presentador, què van sentir i com havien reaccionat. Van estar més d’una hora enredant la troca amb la desgràcia. El programa feia un resum en imatges de les darreres aparicions de Jorge Javier a la televisió i tots s’emocionaven mirant les imatges i fins i tot algun s’eixugava les llàgrimes.
Resultava una mica esperpèntic perquè, tot i la bona notícia del restabliment de Jorge Javier, el relat s’aproximava més al to d’una defunció. Si no fos perquè sabíem que el presentador estava viu, el plantejament narratiu i d’espectacle que feia el programa no era gaire diferent del que donarien a un mort. Telecinco és la cadena que millor sap treure partit de les tragèdies personals dels seus empleats i, sobretot, de les seves estrelles. Tot i les setmanes de repòs que haurà de fer Jorge Javier, és obvi que el tràngol ha generat expectativa i això va per llarg. Ha estat útil per la seva endogàmia mediàtica, perquè a Telecinco s’alimenten d’allò que vomiten sense aturador. En la salut i en la malaltia i fins que la mort ens separi. Èxit malgrat la fatalitat. Si la malaltia i la baixa de Jorge Javier és rendible, el melodrama es dilatarà el temps que convingui fins que calculin el moment idoni del seu gran retorn. El culebró està servit amb un inquietant relat que dilueix, narrativament, la línia que separa la vida de la mort.
