CRÍTICATV

Jornada de saturació

En l’àmbit televisiu, la suposada jornada de reflexió es converteix en el clímax de l’espectacle, la traca final. A Antena 3 noticias i a La Sexta, de fet, es plantejaven si aquesta regulació de prohibir la propaganda electoral el dia abans d’anar a votar tenia algun sentit, quan les tecnologies i els mitjans de comunicació permeten als electors accedir amb molta facilitat a informació de contingut polític. L’exemple de referència eren altres països on fins i tot es pot continuar fent campanya el mateix dia que diposites el vot a l’urna.

Si s’ha de jutjar per les imatges que escullen els mateixos partits per a aquest suposat dia per pensar el vot, és obvi que el missatge polític persisteix de manera descarada.

Per exemple, en el cas de Pablo Casado es mostraven unes imatges del candidat del PP jugant en un parc amb els seus fills i passejant amb la seva dona. El teatre que suposava passar-se la pilota amb les criatures davant d’unes càmeres de televisió és una venda de valors amb tota la intencionalitat possible. Inés Arrimadas ballant sevillanes a l’estand de Ciutadans de la Fira d’Abril o Rivera fent-se una selfie descansant després d’haver corregut una cursa el dia abans no serien, precisament, actes de neutralitat en l’espai públic. L’excusa de Pedro Sánchez de passar un dia en família al poble de l’avi es va convertir en una romeria que semblava pidolar el vot rural. Pablo Iglesias i companyia van optar per un acte més urbà: anar al cine a veure un documental sobre el canvi climàtic. I a la sortida, enviava un missatge d’un contingut polític flagrant. Feia una analogia amb la sèrie Joc de trons i es preguntava “ si ganarán los caminantes blancos o ganaremos los buenos ”. Aquestes posades en escena no s’ajusten al que estrictament comportaria una jornada de reflexió. Però es produeix un cercle virtuós en què els mateixos mitjans fan acte de presència a les seves activitats familiars per la curiositat de saber què fan quan se suposa que no han de fer res, de tal manera que es tracta d’un acte polític més.

A Antena 3 noticias oferien un altre vídeo en què insistien en el fet que hi ha un nombre desmesuradament gran i insòlit d’indecisos i mostraven enquestes a la gent del carrer admetent que encara no sabien a qui votar. La indecisió és l’excusa perfecta per ocultar el vot. El cert és que la insistència televisiva que hi ha hagut aquests dies en el fenomen de la indecisió ha acabat semblant una estratègia per induir al dubte electoral fins i tot en aquells que ja havien decidit el seu vot.

En plena jornada de reflexió toca oferir també les notícies dels mítings finals de campanya de divendres a la nit. Lògicament, els informatius se’n fan ressò l’endemà, quan, paradoxalment, se suposa que els ciutadans no poden, per llei, rebre més impactes de caràcter propagandístic. A la televisió, la jornada de reflexió no és altra cosa que una jornada de saturació en què ens estan intentant dirigir el vot amb mètodes més sibil·lins.