José Ramón Bauzá, president del Senat?
No, no és que el president Bauzá hagi decidit fer les maletes i començar una nova aventura a Madrid com a quarta autoritat de l'Estat. No és cosa seva, tot i que, aquest extrem, podria ser possible. Si volgués, la majoria absoluta del PP en el Parlament el triaria senador per designació autonòmica i després, un pic assegut a l'edifici de la plaça de la Marina Española, el ple de la cambra alta -amb els vots de sobre del PP- el podria fer president del Senat. Això sí, hauria d'anar a convèncer Mariano Rajoy carregat de molt bons arguments perquè tindria difícil rellevar Pío García Escudero, qui va reblanir el cor de Rajoy quan li va confessar que no té més aspiracions polítiques que ser president del Senat.
Potser gràcies als socialistes. Per ventura passaran anys i panys, però si el PSOE torna un dia a la Moncloa i aconsegueix reformar el Senat per convertir-lo realment en el que van pensar els pares de la Constitució (una cambra de representació territorial), la presidència del Senat serà rotativa i cada sis mesos tocarà a un president autonòmic diferent. Clar que, amb la mala sort que tenen les Illes Balears cada vegada que han de rebre qualque cosa de Madrid, segur que presidiran el Senat de les darreres. Fent comptes, si li tocàs ser la darrera, haurien passat vuit anys i mig des de la implantació d'aquest hipotètic sistema i Bauzá, difícilment, seria encara el llogater del Consolat de la Mar.
Quimeres. Ara, alerta que si Bauzá segueix els consells del president madrileny, Ignacio González, potser s'eternitzi en el càrrec. Avui fa una setmana, a la sortida del dinar de Rajoy amb els barons populars, González, davant les queixes de la manca d'inversions estructurals a les Illes, li va recomanar, mig en broma mig seriosament, que proposi la construcció d'un AVE entre Mallorca i la Península a l'estil de l'Eurotúnel que uneix França i el Regne Unit. Clar que abans de seguir amb curolles de trens d'alta velocitat i obres més que faraòniques no estaria malament que arribàs la tinta per signar els convenis de ferrocarrils pendents des de temps immemorials.
Les comunicacions insulars són complicades. Fer càbales sobre la millora de les inversions estatals ferroviàries -deixarem l'encariment i la reducció de vols per a un altre dia- és quasi tan rocambolesc com imaginar la presidència del Senat d'un mallorquí per quota autonòmica. Avui el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, dina amb el dos presidents autonòmics que té el PSOE -el d'Andalusia i el d'Astúries- per analitzar el model territorial en el qual esta inclosa aquesta proposta. No és descartable que José Antonio Griñán dugui unes tisores dins el maletí per retallar un hipotètic excés de federalisme en l'esborrany amb el qual volen atreure el PSC cap al seu projecte territorial. Si Francina Armengol compartís taula amb ells, amagaria les tisores a Griñán, perquè a diferència del que pensen els socialistes més propers a les tesis centralistes, és partidària d'avançar tot el possible per la via federalista. La proposta definitiva es votarà en el comitè territorial que el PSOE vol celebrar el primer cap de setmana de juliol a Andalusia. La pregunta clau és: quantes combinacions haurà de fer la inquera per poder arribar d'hora al conclave socialista amb les infraestructures que hi ha?
