José Zaragoza

Per començar, és impossible que sàpiga quin dia m'espera avui. L'únic que és segur és que a primera hora ens reunirem el comitè de campanya del PSC al carrer Nicaragua, on analitzem què s'ha fet, què es fa i què es farà durant els dies que queden per marcar l'estratègia. A partir d'aquí comença l'activitat frenètica pròpia de la campanya electoral: reunions, trucades, visites... El meu despatx es converteix en la cabina dels germans Marx. Sense descans. Tot per intentar que l'organització dels actes del PSC sigui la millor possible. El meu és el paper més avorrit de tots, ja que mentre tothom es mou i s'encarrega que tot funcioni des del terreny, a mi em toca coordinar-ho a través del telèfon i el correu electrònic. El més important és aconseguir supervisar la campanya i que no se'ns escapi res de res. De vegades sorgeixen problemes i inconvenients que s'han d'anar solucionant sobre la marxa, i bona part d'aquests problemes tenen molt a veure amb l'organització d'actes tan complexos com el que farem dijous al CCIB amb Rubalcaba i Chacón. S'ha de parlar amb molta gent i assegurar quin és el grau de mobilització del partit perquè tot plegat sigui un èxit rotund. Alguns només veuen l'hora i mitja que pot durar l'acte en si, però són moltes les hores de feina que hi ha al darrere perquè tot surti com nosaltres volem. La dedicació en campanya és exclusiva i imprevisible. Mai saps què vindrà al dia següent.