José Luis Riera

Sempre em llevo d'hora. A les set m'hauré alçat per menjar-me un entrepà, un suc i un cafetó tot llegint la premsa esportiva. Normalment els dissabtes tinc partit al matí, però no com a jugador, sinó com a entrenador de l'equip cadet. Avui, per una carambola, no hi ha partit, així que podré anar directament a la concentració de la Divisió d'Honor, en la qual jugo. A la una hi hem de ser per començar a entrenar. Una hora per posar-nos a to i després deixem l'altra hora al Sant Boi, que és contra qui juguem. Durant aquesta hora cadascú aprofita per veure com practica l'altre equip i per fer un refresc. Els últims vint minuts, però, són de concentració total. La durada del partit dependrà de si anem força empatats o no, però de mitjana solen durar entre dues hores i tres quarts i tres hores. Avui, a més, hem de jugar els dos partits seguits. Normalment en juguem un dissabte i un diumenge. Tindrem mitja hora per fer un entrepà i un refresc i jugarem el segon. En total seran sis hores i mitja d'estratègia i esforç físic. Tot i que, per la dinàmica de l'esport, tenim temps de recuperar-nos després de cada esforç. El temps passarà molt de pressa, sobretot si els partits són tensos i emocionants. Quan s'acabin faré una merescuda dutxa i cap a casa amb la meva família, que m'haurà vingut a veure. Seran les deu quan hi arribarem, si és que no ens animem i anem a sopar fora per celebrar la victòria.