Josep Cuní i les amistats perilloses
Dijous al vespre Cuatro va emetre un altre dels reportatges en clau internacional de Josep Cuní. A Bélgica, mucho más que Bruselas ens descobria la idiosincràsia d’aquest país. El plantejament i la temàtica (com els reportatges anteriors de Cuní) sembla que no acaben d’encaixar gaire amb el tipus de reporterisme que practica Cuatro, basat més en l’espectacle i l’impacte que no pas en l’anàlisi periodística. Cuní va centrar-se a l’inici en dos grans eixos: els problemes amb el jihadisme i l’arribada de Puigdemont. Les característiques polítiques i lingüístiques de Bèlgica curiosament eren, per a l’espectador, una manera indirecta i subtil d’establir certs paral·lelismes amb Espanya: el conflicte entre flamencs i valons com un mirall entre independentistes i constitucionalistes.
El programa començava amb un sumari llaminer: una jutge belga advertint de la decepció amb Puigdemont perquè s’havia ajuntat amb el nacionalisme flamenc, que en gran part, deia, és d’extrema dreta. Després, en el reportatge, s’afegia que també hi havia nostàlgics del nazisme. Un altre testimoni opinava, preguntat per Cuní, que el president català havia fet “amistats perilloses” en l’àmbit polític.
El retrat de Bèlgica se centrava, sobretot, a exposar les enormes complexitats que suposaven, per als seus habitants, les diferències idiomàtiques i ideològiques, vistes potser més com un entrebanc o un embolic que no com un enriquiment cultural. El reportatge en general, però, feia un esforç per sintetitzar diferents aspectes del país. Més cap al final, Cuní es va permetre aquell punt més groc en les preguntes. A un miner belga que havia presenciat una tragèdia en què van morir els seus companys morts li preguntava: “¿Ara, quan ho recordes, et tornen les imatges al cap?”, “¿Vas plorar?” O al pare d’una víctima del pederasta Marc Dutroux li preguntava: “El seu cor, com ha canviat?”
Bélgica, mucho más que Bruselas es va acabar ofegant en la nit televisiva perquè va coincidir amb dues estrenes sonades: a Espanya, Gran Hermano VIP, i a Catalunya, Els meus pares amb el Foraster. Resultat: un misèrrim 2,7% d’audiència a Espanya i un 2,3% a Catalunya. El que és significatiu és l’estratègia de Mediaset a l’hora de programar aquests reportatges de Cuní. El del mes de juny, dedicat a Rússia, el van programar perquè coincidís amb el primer partit del Mundial de Telecinco, un Rússia - Aràbia Saudita que va tenir audiència rècord. Aquesta vegada, el de Bèlgica, el van col·locar simultàniament a la gran estrena de Gran Hermano VIP, que polvoritza audímetres a nivell estatal. És obvi que Mediaset utilitza els reportatges de Cuní a Cuatro com a mètode per no fer nosa als plats forts televisius de Telecinco. Fan servir el seu periodisme per no perjudicar Telecinco. Sembla que Puigdemont no és l’únic que té amistats perilloses. Potser Cuní se n’ha de buscar unes altres que apostin per ell i no l’utilitzin de coixí per impulsar la competència.
