Prendre's els drets polítics fonamentals seriosament

Ben organitzada, la sortida en llibertat provisional comportaria un risc nul de fuga

JOSEP LLUÍS MARTÍ
JOSEP LLUÍS MARTÍ Professor de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra

Els drets polítics fonamentals de Junqueras, Romeva, Sànchez, Turull i Rull estan sent vulnerats greument i persistentment. Al meu parer la presó provisional no està justificada per a cap dels nou encausats que es troben en aquesta situació, però en el cas dels cinc esmentats es produeix una vulneració addicional dels seus drets fonamentals que incrementa la injustícia manifesta sobre ells, que a més fa mal a l'interès públic del conjunt de la ciutadania i lesiona la mateixa democràcia espanyola. Passo a explicar per què.

Cal recordar que la vulneració dels drets polítics d'aquests cinc encausats no és nova, sinó que es produeix des que van ser elegits diputats del Parlament de Catalunya el desembre de 2017, com molts ja vam denunciar llavors. Però en els últims dies s'han publicat dues noves i importants resolucions que segueixen sense prendre's aquests drets polítics fonamentals seriosament. La primera, del 10 d'abril, és la decisió del secretari general d'Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz, per la qual es denega a ERC la possibilitat d'organitzar actes electorals a Soto del Real i Alcalá Meco, sobre la base de dues raons principals, totes dues equivocades. Primer, s'addueix que els actes electorals afectarien la "seguretat i convivència ordenada" i "l'ordre de règim dels centres penitenciaris", alterant "la funcionalitat", "els horaris preestablerts", "la distribució menjars", etc. Però a les nostres presons s'organitzen permanentment esdeveniments que alteren els horaris preestablerts sense que això provoqui cap amenaça per a la seguretat. I hi ha formes d'organitzar un acte electoral en determinats espais delimitats d'una presó, des d'un debat entre diferents formacions fins a una retransmissió televisiva remota, mantenint les condicions de seguretat. El segon argument no és només erroni, sinó indignant. Es diu que en cas d'autoritzar actes electorals a les presons es vulnerarien els valors de transparència, objectivitat i igualtat entre els candidats electorals, i els poders públics perdrien la seva neutralitat, quan és exactament al contrari. Si als presos no se'ls concedeix un permís penitenciari per poder fer campanya o acudir a un debat electoral, l'única forma de disminuir la desigualtat d'oportunitats entre els candidats és precisament autoritzar alguns actes dins de les presons. Denegant aquesta possibilitat no només es vulneren els drets polítics fonamentals dels presos, sinó el dret de tots els ciutadans a tenir un procés electoral plenament democràtic, amb escrupolosa igualtat d'oportunitats entre els candidats. La decisió, coneguda aquest dimarts, de la Junta Electoral Central de permetre a Oriol Junqueras participar en una roda de premsa però negar-li altres entrevistes i debats no deixa d'anar en la mateixa direcció.

El més greu és que la interlocutòria del Suprem nega rellevància a la condició de candidats de Junqueras, Romeva, Sànchez, Turull i Rull

Per què no es dicta la seva llibertat provisional, o se'ls concedeix un permís de sortida perquè exerceixin els seus drets polítics fonamentals en tant que candidats, com es faria si haguessin de rebre un tractament hospitalari en virtut d'un altre dret fonamental, el dret a la salut? La segona decisió a la qual he al·ludit, de l'11 d'abril, ha estat l a interlocutòria de la sala del Tribunal Suprem que està jutjant la causa especial 20907/2017, i torna a negar aquesta possibilitat per complet en estimar que no concorren noves circumstàncies que justifiquin revisar la seva decisió anterior. La principal raó esgrimida és que persisteix el risc de fuga, i que a causa de la "proximitat amb la frontera i les facilitats de trànsit entre països de la UE", ni tan sols mecanismes com el control telemàtic podrien proporcionar la seguretat necessària per evitar una fuga. Però això és clarament fals. Els mecanismes existents de control telemàtic permeten avui en dia un seguiment precís i en temps real de la persona controlada. A més, els acusats podrien portar acompanyament policial permanent en els seus actes de campanya i tornar a la presó a la nit. Estant ben organitzada, la sortida en llibertat provisional (almenys parcial, durant unes hores al dia) comportaria un risc nul de fuga.

Però el més greu és que la interlocutòria nega rellevància a la seva condició de candidats a les properes eleccions. Sorprenentment, per donar suport a aquesta denegació se cita la recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del cas Demirtas vs. Turquia, en la qual s'afirma explícitament que "la condició política" d'un acusat "no és incompatible" amb la presó provisional. Certament, no és incompatible, però la sentència del TEDH estableix també l'obligació dels tribunals nacionals, en aquest cas el TS, de plantejar-se si la presó provisional i el bé que tracta de protegir és proporcional en cada cas amb la importància i naturalesa de les accions que l'acusat reclama poder realitzar en qualitat de diputat, o en aquest cas de candidat en unes eleccions. I la resposta aquí sembla ser negativa. Primer perquè, com ja s'ha dit, hi ha alternatives plenament factibles a la presó provisional. Però sobretot perquè, mentre un diputat encara pot realitzar algunes de les seves funcions des de la presó (encara que moltes altres queden impedides), és evident que un candidat pres no pot fer campanya en igualtat de condicions a la resta de candidats. La vulneració que es produeix en aquest cas és, per tant, molt més greu. I afecta el conjunt de la nostra democràcia. Hem de prendre'ns més seriosament els drets polítics fonamentals dels nostres ciutadans. Si no ho fem, el TEDH ho farà per nosaltres, com va fer justament en el cas Demirtas.