ENTREVISTA

Josep Maria Gili: “El 50% del peix que es treu del mar no es consumeix”

Biòleg marí, investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, és un dels principals experts mundials en cnidaris, la família a la qual pertanyen les meduse

Va néixer el 1953 a Mollerussa però la seva família era originària d’Artà, a Mallorca, on passava temporades i, de la mà del seu pare, va quedar fascinat pel mar. Aquest biòleg marí investiga a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona. És un dels principals experts mundials en cnidaris, la família a la qual pertanyen les meduses.

¿Cal prendre’s més seriosament el problema de les meduses?

De vegades no s’és gaire conscient del que suposa no prendre prou mesures per protegir el medi ambient. Per exemple, cada any al juny els diaris estrangers sempre ens truquen per preguntar sobre les previsions entorn a les meduses, perquè als seus ciutadans que vénen aquí a estiuejar els interessa. Les autoritats haurien d’adonar-se que un problema ecològic es pot traduir en pèrdues.

I quina és la magnitud del problema?

A Catalunya, cada any, entre 15.000 i 25.000 persones han de rebre assistència per picades de meduses a les platges. Rebem informació a través d’una base de dades on també introdueixen fotografies de les picades. Ara el que ens preocupa és que veiem picades que no són de medusa i s’atribueixen igualment a aquests animals.

I quina és la causa?

Es tracta d’altres tòxics o irritants, però encara no ho hem pogut identificar.

Aquest estiu el problema ja el tenim. Com les podem evitar?

Al mar cal protegir-se, i no tan sols contra les meduses. Hi ha molta contaminació, molta gent que en fa servei i que embruta. El mar no és com la piscina, hi ha microorganismes, molta matèria orgànica, contaminació. Igual que al bosc ens protegim contra les picades de mosquits, a la platja hem de fer servir crema solar per protegir-nos del sol, de les meduses i altres components.

I la crema espanta les meduses?

Les meduses mai ataquen els humans, sinó que xoquen i aleshores, quan freguen amb un cos estrany i noten una temperatura diferent, es disparen les cèl·lules amb toxines. La crema solar forma una pel·lícula entre el mar i la pell i evita que es disparin les cèl·lules que deixen anar les substàncies tòxiques.

Com influeix el canvi climàtic en l’abundància de meduses?

La causa no és el canvi climàtic, tot i que l’aigua més càlida fa que les meduses visquin més. El problema amb les costaneres l’hem agreujat perquè sobreutilitzem les platges i generem molta més matèria orgànica, que els serveix d’aliment. I hi ha altres factors que no es tenen en compte. Per exemple, l’aigua a la platja es renova circulant, però si hi ha una barrera d’embarcacions al davant no es renova.

Com les afavoreixen ports i espigons?

Les meduses es poden comparar amb les papallones, que neixen de les erugues per reproduir-se i moren al cap de poc. Les meduses fan el mateix: en comptes d’erugues hi ha els pòlips, que neixen al fons del mar. El medi que els resulta més propici és a les estructures artificials, per això com més ports i més espigons, més en tenim.

I les meduses de mar obert, preocupen?

Sí, perquè també estan augmentant a causa de la sobrepesca. Se les menjaven les tortugues, les tonyines, el peix lluna..., que s’estan esgotant per la sobrepesca.

Quina és la magnitud del problema de la sobrepesca?

La cobdícia dels humans és molt gran. El 50% del peix que es treu del mar no es consumeix, es llença. Hem buscat maneres de treure molt dels oceans amb menys esforç. La pesca de ròssec és un dels principals problemes i a Espanya està limitada a les zones protegides, però no del tot. Potenciar la pesca tradicional seria una alternativa.

Ens estem quedant sense fons marins, doncs?

Hi ha pocs sòls que es conservin intactes, i cal protegir-los ben protegits. Dos dels que conec millor són el canyó del cap de Creus i el canal de Menorca, amb fondàries entre 100 i 500 metres de profunditat. Estan gairebé intactes i allà hi pots descobrir un Mediterrani que no té res a veure amb l’actual. És el Mediterrani del passat, quan era un mar tropical.

Caldria posar més límits?

Encara creixen el nombre de clubs nàutics, els clubs de busseig i moltes altres activitats al mar, quan els experts fa temps que advertim que estem en un punt de saturació. El cas que conec més és el de les illes Medes. Hi ha autoritzades 2.000 immersions diàries. Això és una barbaritat. I ara diuen que se n’han de poder fer més, quan els científics diem el contrari, que cal reduir-les. És un clar exemple de com les administracions ignoren el que estem advertint els professionals.

Més continguts de