Una agenda modernitzadora de país

En el dificultós traspàs de cartera al conseller Calvet hi ha hagut un esperit de continuïtat

Durant la darrera legislatura alguns van voler imposar el relat que el Govern del president Puigdemont va tenir una acció política només centrada en l’anomenat Procés. No podem negar, perquè és una de les expressions d’orgull col·lectiu més importants en la història de Catalunya, que aquell executiu, amb una societat civil activa i compromesa, va ser capaç de fer l'1-O, el de la democràcia i de la dignitat.

L'1-O està íntimament vinculat a l’agenda modernitzadora del país. Està íntimament lligat a fer una República que ens permeti desplegar, sense cap altre límit que la nostra voluntat democràtica, polítiques públiques adreçades a generar prosperitat i benestar, i a guanyar l’ideal perenne del catalanisme entorn de la justícia social. Tot des d’un compromís insubornable amb la democràcia, que és com les societats avançades dirimeixen les seves discrepàncies legítimes.

Ara ja hi ha un nou executiu, que té com a principals objectius revertir els efectes devastadors de l’article 155 i desplegar el mandat democràtic de l'1-O. I, en coherència, continuar fent acció de govern des dels diversos departaments de la Generalitat.

El conseller Calvet pren les regnes del departament de Territori i Sostenibilitat. Sempre que hem pogut parlar, amb les limitacions de la presó, li he demanat la necessària priorització, juntament amb el departament d’Empresa, del triangle canvi climàtic - economia circular - transició energètica. Els fonaments són molt sòlids. Ara cal abocar-hi consens, recursos, normes, estratègies. Aquesta aposta inequívoca per la transició ecològica, amb una base industrial i de coneixement científic, és el que ens ha de permetre esdevenir l’Holanda, la Suècia o la Dinamarca del Sud d’Europa. Creixement econòmic de qualitat, alt valor afegit i creació d’ocupació de qualitat amb capacitat de resistir canvis de cicle econòmic.

Caldrà ser inflexibles en l’aposta del corredor mediterrani com a pulmó dels nostres grans ports

Més enllà, tenim alguns projectes que vam iniciar i que ara caldrà poder culminar seguint amb aquesta agenda modernitzadora de país que volem. Deixeu-me fer-ne un repàs que no té voluntat de ser exhaustiu.

En matèria de medi ambient, desplegar la llei del canvi climàtic, la primera d’aquesta naturalesa aprovada en un país del sud d’Europa; fer plenament efectiu el protocol contra la contaminació atmosfèrica a la regió de Barcelona a partir de l’1 de gener del 2019; i fer efectiva la reducció d’aportació del cabal del Ter a Barcelona, d’acord amb el pacte del Ter i inspirant-se en la nova cultura de l’aigua a partir de la regeneració i l’'aigua nova', entre altres objectius.

En matèria d’infraestructures i mobilitat, articular un mecanisme de finançament de tota la xarxa viària catalana que ens permeti aixecar les barreres dels peatges i invertir de manera harmònica i equilibrada a totes les carreteres del país. Ser inflexibles en l’aposta del corredor mediterrani com a pulmó dels nostres grans ports. La taula estratègica va acordar, per unanimitat, l’agenda catalana del corredor en termes i terminis.

En matèria de transport públic, posar en funcionament de manera gradual la T-Mobilitat, com una de les apostes més potents de 'smart mobility', amb la idea que qui més utilitzi el transport públic menys pagui. Tancar el crèdit que vam embastar amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per acabar el tram central de la L9. El ramal de la L10 Sud fins a la Zona Franca passant pels barris de la Marina i per l’Hospitalet ha de poder posar en funcionament les estacions abans que s'acabi el 2019. I assumir el control real del sistema de Rodalies i Mitjana Distància per conferir-los la mateixa qualitat de servei i solvència que avui tenen els Ferrocarrils de la Generalitat.

En matèria d’habitat urbà, territori i habitatge, afrontar el tram final de l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya, que consolidi el trinomi habitatge - activitat econòmica - desenvolupament sostenible; augmentar el parc públic d’habitatges de lloguer, i modificar la legislació d’arrendaments per augmentar la durada mínima dels contractes de lloguer.

I en matèria legislativa, cal culminar les lleis de territori, de ports, de muntanya, de l’agència de patrimoni natural i la biodiversitat, i el reglament de la llei de protecció dels animals.

Estic convençut que l’equip que lidera el conseller Calvet hi donarà la potència pròpia de la seva capacitat política i de treball, acreditada durant anys de servei públic.

La filosofia de la legislatura passada i la de l’actual són essencialment la mateixa

Potser no hem explicat prou que l’aspiració d’independència no és una aspiració abstracta. Sorgeix i, sobretot, s’enforteix per la constatació que les institucions catalanes, el Parlament, el Govern i els ajuntaments, no tenen prou capacitat de decisió –ni en la regulació ni a l'hora de disposar dels recursos públics– per acompanyar i reforçar l’emprenedoria de les nostres empreses, per assegurar el benestar bàsic de tothom que viu al nostre país, per possibilitar que cada generació guanyi oportunitats i prosperitat respecte de l’anterior, perquè la comunió de la població amb el territori que l’acull sigui cada vegada més amable i responsable, per dissenyar i construir els antídots contra les desigualtats socioeconòmiques, de gènere i d’edat i per aprofitar les enormes possibilitats del canvi tecnològic posant-lo al servei de la gent.

Vet aquí el que ens mou i ens motiva. Per això, jo i molts com jo fem política. La política només existeix si hi ha voluntat de servei. I treballarem pels canals democràtics, com sempre, perquè un dia no gaire llunyà aquesta plenitud de decisió sigui una realitat. Mentrestant i en paral·lel, aprofitarem tots els mitjans al nostre abast per prendre determinacions que, encara que imperfectes o insuficients, vagin en aquesta direcció. I, òbviament, per plantar cara a totes aquelles que ens vulguin imposar que ho entrebanquin o ho impedeixin.

La filosofia de la legislatura passada i la filosofia de l’actual són essencialment la mateixa. Aquest esperit de continuïtat és el que vol simbolitzar el dificultós traspàs de cartera que he fet al conseller Calvet. Ho faig convençut que el relleu garantirà absolutament el nostre compromís compartit amb el país. Tots dos fem nostra aquella invocació de Salvador Espriu: “Si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l’or, la son i el nom”.

Ara, a mi, em toca apartar el meu, de nom, i ho faig convençut que el relleu garantirà aquest mil·lenari pas de les generacions.

Més continguts de