Jugar bé i guanyar

EL PROCÉS TAMBÉ ha produït tones d’humor. Recordo un comentari que deia que als catalans ens perd tant l’estètica que els independentistes no volien assolir la sobirania de qualsevol manera sinó “jugant bé”, en una translació a la política de l’inacabable debat futbolístic entre resultadisme i model de joc. Les cartes del sí s’haurien pogut jugar millor, però això és aigua passada. Ja s’entén que si per fer una consulta cal amagar les urnes és que a aquesta consulta no la deixen ser normal. Si alguna cosa s’ha salvat fins ara ha estat l’estètica, el to, fins i tot sota menyspreus i insults. En un món on sempre hi ha una càmera enfocant (i més en els pròxims dies) l’aspirant, que no pot jugar brut, només té una manera de guanyar: jugant bé, amb l’esperit cívic de sempre.