HISTÒRIES DEL MUNDIAL

Jugar entre bombes i cops d’estat

Dues empresàries van aconseguir que Nigèria fos el país africà amb el futbol femení més potent

Als anys 70 Gina Yeseibo va viure al límit. Lagos, la seva ciutat, no deixava de créixer d’una manera desordenada i s’anava convertint en una jungla urbana on milions de persones lluitaven per tirar endavant com podien. Yeseibo, filla d’una família benestant, va poder viatjar a l’estranger, va veure cops d’estat i va anar de festa a la República de Kalakuta, una gran comuna creada pel músic Fela Kuti on els joves somiaven amb canviar el món barrejant els vells ritmes dels seus avantpassats amb altres de nous. Una república de sexe, drogues i anhels que va acabar sota les botes dels militars, que van assassinar la mare de Kuti, l’activista feminista Funmilayo Ransome-Kuti, tirant-la per la finestra. Tenia 77 anys i anava en cadira de rodes.

“Les dones hem de lluitar pel nostre espai o seguirem a casa tancades”, havia defensat sempre Funmilayo Ransome-Kuti, la primera nigeriana a tenir permís de conduir i una figura clau en la lluita per aconseguir que les dones nigerianes tinguessin dret a vot. I Gina Yeseibo no va oblidar-ho, malgrat que provenia d’una família que havia celebrat l’atac contra la família Kuti, ja que guanyaven concursos per construir edificis amb la complicitat dels militars. I aconseguir contractes per construir a Lagos, la ciutat que creixia sense ordre ni llei, era un bon negoci.

Però als anys 80 el negoci va passar a mans de Gina Yeseibo, que va convertir-se en la dona més rica de Nigèria, i va començar a canviar les coses des de dins amb la complicitat de Princess Bola Jegede, una empresària feta a si mateix que havia fet seva la causa feminista. Plegades, durant aquells anys van crear la primera lliga de futbol per a dones, que en 10 anys ja tenia més de 30 clubs, la major part promocionats per elles mateixes. Bola Jegede va arribar a crear el seu propi equip, les Jegede Babes, en què cada jugadora tenia un sou i uns estudis pagats per ella mateixa: enviava les jugadores a escoles per a dones que havia construït Yeseibo. “Els cristians i els musulmans s’unien en una cosa, en insultar-nos. Ens deien que era indecent que les dones ensenyessin les cuixes”, explicava Yeseibo, que va passar-se anys reunint-se amb els diferents líders d’un país complex per la diversitat religiosa i ètnica. Amb paciència, va convèncer caps tribals perquè donessin trofeus en tornejos femenins, uns trofeus que pagava ella mateixa. Va ser una feina metòdica que encara no ha acabat, ja que especialment al nord del país, una zona afectada per l’islamisme radical, moltes dones tenen por per culpa de les amenaces rebudes i no juguen.

Yeseibo i Bola Jegede, però, no van aturar-se, malgrat que Nigèria va patir dos cops d’estat i un intent més que va fracassar en tot just 15 anys. La Federació de Futbol de Nigèria, de fet, no tenia secció femenina, però existia una estructura paral·lela, pagada per aquestes dues dones. “No podíem esperar que la Federació despertés, en una època d’inestabilitat política, així que vam crear nosaltres mateixes la selecció”, ha recordat molts cops Yeseibo, que el 1991 va viatjar amb Bola Jegede fins a Suïssa per demanar a la FIFA ser reconegudes com a representants del futbol femení nigerià. Un cop van aconseguir-ho, van crear una selecció que el mateix 1991 guanyaria la Copa d’Àfrica derrotant Ghana a la final, i es classificaria per al primer Mundial de la història. Des de llavors Nigèria no s’ha perdut cap Mundial i ha guanyat partits com el d’ahir contra Corea. I, per descomptat, tant Yeseibo com Bola Jegede van acabar entrant a la Federació quan finalment van obrir les portes a les dones.

Més continguts de