Juli Garreta (1971)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...]

En el cas de Juli Garreta, hom pot practicar els criteris crítics més exigents amb la tranquil·litat que la seva personalitat i la nostra no en sortiran pas malparades, ben al contrari. Sense pecar d’exageració podem dir que Juli Garreta ha estat un cas prodigiós. ¿Com explicaríem, si no, el fet que un home provincià, sense cap formació acadèmica, arribés a escriure obres orquestrals d’unes dimensions considerables i d’una gran perfecció i originalitat? Juli Garreta degué la iniciació musical al seu pare. Tocava el violí, la viola i el piano i amb altres afeccionats de Sant Feliu formava conjunts amb els quals interpretaven tot el que els queia a les mans. [...] Ja dins la limitació relativa de la sardana, Juli Garreta havia obtingut uns resultats que superaven de molt el nivell corrent. Una sardana de Garreta - Juny, Nydia - és un petit poema simfònic, humil de forma, però tan perfecte de concepció i de contingut com una obra simfònica important. [...] La sardana orquestrada Nydia és una meravella de frescor i de delicadesa. [...] N’hi va haver prou amb l’impuls de Pau Casals perquè Garreta s’enfrontés amb la gran orquestra i amb les seves formes musicals. I els resultats, malgrat la vida curta de Garreta, foren força més que prometedors. Juli Garreta va donar matisos catalans, mediterranis, lluminosos, a l’estil de Richard Strauss. Seria una exageració, doncs, dir que Juli Garreta va crear un estil propi. No en va tenir temps, i no podem especular sobre el que hauria pogut fer si hagués viscut més anys. Del que no hi ha dubte és que, dins un estil bàsicament de tradició germànica, encarnat en aquell moment per Strauss, Garreta va injectar-hi elements propis, característics de la seva terra. La majoria de les seves melodies són, o semblen, populars catalanes; molts ritmes, també, i en algunes obres introdueix, amb un resultat sorprenent, la tenora a l’orquestra simfònica. Per damunt de tot, Juli Garreta va donar un exemple d’humilitat i de fidelitat a la seva terra. No es va deixar enlluernar per l’èxit i no es va voler allunyar de l’ambient que era la seva vida i la font de la seva riquesa interior. Segurament no es va proposar mai de compondre obres genials; simplement va fer el que creia que havia de fer. Per això el seu nom figurarà sempre entre els dels millors compositors catalans. [...]