‘Keep calm’ i unitat
Diumenge passat, 1 d’octubre, el poble de Catalunya es va guanyar l’admiració del món per la seva valentia i determinació per votar en llibertat enfront d’una actuació policial injustificable, indigna i absolutament desproporcionada que va mostrar la cara més autoritària de l’estat espanyol, blasmada per l’opinió pública internacional. Gràcies al compromís i al risc assumit per molts ciutadans, el Govern va aconseguir celebrar el referèndum sobre la independència, sense totes les garanties que hauria desitjat però amb una amplíssima participació (2,3 milions) donades les difícils condicions, i amb un resultat diàfan a favor del sí: 90%. Si la mobilització per al referèndum ja va ser notabilíssima, pacífica i exemplar, la posterior reacció a una repressió policial que va provocar gairebé 900 ferits i esfereïdores escenes de violència contra ciutadans indefensos va cohesionar encara més la ciutadania a favor del respecte a valors ben arrelats al país com la no-violència, la defensa dels drets fonamentals, el valor de convivència en la diversitat i la defensa de la democràcia. El 3 d’octubre centenars de milers de persones van desbordar els carrers de tot el país per mostrar la seva indignació, de nou pacíficament, sense incidents tot i la tensió evident.
Cal preservar tant sí com no aquesta cohesió social i política, que va molt més enllà de l’independentisme i fins i tot del sobiranisme, i que el lamentable discurs del rei Felip VI de dimarts a la nit, alineat amb la política intransigent del govern Rajoy -sense cap menció a les víctimes de l’actuació policial ni cap apel·lació al diàleg-, no va fer sinó enfortir. Aquesta unitat cívica i pacífica és el millor que tenim, el que ens fa més forts per construir una nova Catalunya per a tothom.
Després de la pressió judicial i policial, l’Estat, ferit en el seu orgull per un referèndum que va assegurar que mai no es faria, ha passat a l’atac econòmic, incentivant la fuga d’empreses de Catalunya -de les seus socials i fiscals-, encara que això pugui comportar un sotrac per a l’economia catalana i, per tant, també per a l’espanyola. La naturalesa autodestructiva de l’Estat torna a fer-se visible: és un nou acte d’irresponsabilitat fruit de la negació de la realitat. Perquè esclafant l’economia i les institucions de Catalunya no s’acaba amb el problema, sinó que el farà més gran. Com també el faria més gran la latent amenaça d’aplicació de l’article 155 de la Constitució per obtenir el control total de la Generalitat, cosa que posaria en perill l’escola catalana, TV3 i els Mossos.
Davant aquesta nova ofensiva i d’aquestes evidents amenaces a la convivència, la societat catalana i especialment els seus representants polítics tenen l’obligació de mantenir la calma i procurar-la, recalcular de nou l’estratègia i sumar forces. El referèndum és una fita política irrenunciable: hem votat! Ara el que cal trobar és la millor manera de donar-hi sortida. Després de tantes derrotes històriques, del 1714 fins al franquisme, aquest cop Catalunya té cartes per sortir-se’n. I la millor és la unitat cívica i política que hem vist aquests dies, que ens dona força interna i cap enfora. Per dignitat, per justícia i per compromís amb els valors del pluralisme, ara més que mai cal estar al costat de les institucions per defensar els principis més elementals -començant per la convivència, el dret a vot i el d’expressió- i perquè facin valer arreu la causa de la llibertat de Catalunya, que avui és també, i sobretot, la causa de la democràcia.
