25/04/2013

Kiko Amat: "No subnormalitats"

3 min

Vivim davant per davant. Balcó per balcó. Però no ens hem vist mai. Quedem al bar de la cantonada. Seu sol. Impecable, a la millor taula del local, cervesa en mà, una del migdia. ¿T'agrada beure? Sí. ¿Sempre? Sí: tinc amics que només beuen per pillar unes turques impressionants. Jo no: quan arribo a casa, un bon sopar, un bon vi. Pausa, mig somriure, i un: Ara, també passo amb qualsevol carronya putrefacta que hi hagi per allà i que s'hagin deixat els altres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

DE COP, GOEBBELS. Parla clar, dur, radical. Vomita paraules, idees, pensaments. Zero eufemismes, zero skills de socialització. No l'incomoda la tensió, ni el silenci; pot estar hores fent el friqui fins que la gent perd els nervis -especialment la seva dona-. Porta 10 anys tancat en una habitació escrivint, comte de Montecristo style . I quan surt al carrer, no parla del temps, ni de la tele, ni de col·legis. No bla bla. No té temps per perdre. ¿Et té por la gent? Alguns em veuen com a més fill de puta del que en realitat sóc. ¿Quin grau de fill de puta tens? Estic en aquesta franja grisa de tio que no és benigne. Pausa i apunt: I de cop, sóc Goebbels. Riu. Beu. Segueix. ¿T'han fet mai fora de casa? Sí, tres cops com a mínim. ¿T'ho havies guanyat? Sí. Sempre sospito de la gent que no ha dormit en sofàs fora de casa: no entenc que la gent no tingui abismes conjugals o amicals. ¿Desconfies del gènere humà en general? No, però a vegades penso: no pot ser que la gent ho faci tot tan bé, que no la caguin com jo. Segur que ho amaguen. Cabrons!

EX PETER PAN. Té 42 anys però sembla que en tingui menys: aquella emoció desenfrenada. Parlem de la glorificació de la situació peterpanesca infantil i de seguir vivint com un nen tota la vida. Sempre, fins que de cop es produeix un cataclisme emocional: com convertir-se en pare de dos nens, de 3 i 5 anys. ¿Què és el primer que perds amb la paternitat? La vanitat. ¿Què trobes a faltar de l'adolescència? L'ímpetu boig. La inconsciència i la passió desfermada, obsessiva i boja. ¿Què més? Trobo a faltar la falta de por; jo desconeixia el que era la por, m'ho havien d'explicar: veia violència al meu voltant però res em feia por. ¿Es viu millor amb total absència de por? L'adolescència és una etapa demencial, molt perjudicial per a la salut, però també és molt intensa i romàntica.

NO SECRETS. Ha sigut un cafre però s'ha calmat: ja no torna a casa sense pantalons: Jo ara ja sóc vell com les muntanyes. El Kiko parla com escriu: amb ritme, passió, ràbia, veritat, transparència: ¿Amagues molts secrets? Cap. Tot està explicat als llibres: com més secrets expliquis menys coses et poden tornar. ¿No et poden retreure res? No. Ningú em pot dir: Ei, et vaig veure cagant-te als pantalons! Això ja està explicat, ja ho sap tothom. ¿Et penedeixes d'alguna cosa? No. Tots els meus amics eren skins i érem de poble i el vandalisme urbà era una part vital del que fèiem; i sí, era molt burro. De fet, la meva reacció natural a les coses és la no intel·ligència. Primer em surt el ceporro i després faig l'anàlisi. Però el meu estat natural és molt bèstia.

CARN VIVA. L'adolescència li fa pena i per això escriu llibres: és incapaç de cicatritzar i els records li segueixen fent mal. Carn viva, com el primer dia. ¿Et sents gran? Em sento gran fins que veig altres pares, llavors em sento molt jove. Pausa i reflexió: És tan baix comparar-te amb la vellesa dels altres perquè et diguin que ets més jove! La tragèdia inherent de fer-se gran: ¿Créixer té alguna cosa bona? Innumerables. Quan tens una personalitat obsessiva o nerviosa com jo, amb els anys aprens a calmar-te i això és un atribut molt valuós, això està bé. Fa una pausa i repeteix: Sí, això està be.

stats