Konsideracions sobre la kultura katalana

Aprofitem per expressar la nostra més alta consideració a Pepe Serra, que amb la seva ocurrència de canviar-li el nom al MNAC (Museu No Apte per a Cosmopolites) ens ha alegrat l'existència a tots els columnistes de guàrdia durant el mes d'agost, que com tothom sap no tenim mai temes per dur al teclat. Tanmateix, què podem dir sobre aquesta qüestió que no hagin dit ja els nostres col·legues i, sobretot, el mateix Pepe Serra i el seu superior, el conseller de Cultura Ferran Mascarell? Segons les matisacions posteriors de Serra, el problema del Museu Nacional d'Art de Catalunya no és amb el nom, sinó amb l'acrònim, aquestes quatre lletres (MNAC) que, pel que es veu, ningú no identifica ben bé amb res. Però segons Mascarell, el nom d'aquest museu no pot deixar de banda els atributs (així els anomena) nacional i Catalunya , perquè aleshores perdria la gràcia. Es mostra obert, això sí, a un canvi d'acrònim que en cap cas no trastoqui aquests dos components fonamentals.

Doncs bé, si el problema és que l'acrònim en qüestió no acaba de sonar prou internacional, sempre hi som a temps d'assimilar-lo a l'anglès, que és el que procedeix en aquests casos. En la llengua de Bruce Springsteen, el mot knack sona més o menys igual que MNAC, i significa broma, acudit o bagatel·la, tres accepcions que fan prou al cas de les preocupacions del senyor Pepe Serra. No costaria res, doncs, prescindir de l'antiquada noció de museu i vendre la cosa com a Knowledge of Arts in Contemporary Katalonia. És clar que, aleshores, el càrrec del senyor Mascarell s'hauria d'escriure konseller de Kultura . Però tot sigui per acollir-nos a la providencial marka Barcelona.