L'1-O, un dia que quedarà gravat a la memòria col·lectiva

Una setmana després de l’1-O només hi ha una cosa clara, és una data que no oblidarem mai. Trigarem encara molt de temps a fer-nos càrrec del que va passar, de comprendre totes les conseqüències del que es va desencadenar aquelles hores i els dies posteriors, de digerir l’impacte emocional del que vam viure i que encara s’arrossega. Perquè després d’aquells terribles fets que va poder veure tot el món, va arribar la ignomínia de no reconèixer l’existència dels ferits, de no dedicar-los ni una sola frase de solidaritat, en una estratègia que clarament busca victimitzar encara més les víctimes. Per això quan una persona arrelada a Catalunya com Enric Millo ha volgut demanar disculpes pels excessos policials, ha sigut ràpidament desautoritzat pels seus superiors a Madrid.

I entremig del desassossec provocat per la repressió de l’Estat, en primer lloc judicial, després física i ara ja econòmica, aquest divendres un jutge va posar una mica de senderi a tot plegat. El titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va admetre una denúncia per investigar les agressions policials a 130 persones. I en la interlocutòria, que és una esmena a la totalitat a la posició de la fiscalia, afirma: “No és il·legal ni il·lícit que els ciutadans, convocats per una administració autonòmica, es dirigissin als punts de votació que se’ls va indicar [...] a realitzar qualsevol activitat que s’hi hagués programat, inclòs el fet de dipositar un paper sense valor legal en una urna”. O sigui, que aquell dia cap dels ciutadans que va defensar els col·legis i les urnes amb els seus cossos estava cometent cap delicte ni fent res impropi. El que va ser impròpia va ser l’actuació de la policia.

Aquest dissabte milers de persones van sortir al carrer a diferents punts d’Espanya a reclamar diàleg. És una espurna d’esperança en un mar d’exaltació del nacionalisme espanyol que avui viurà el seu clímax als carrers de Barcelona. És bo que totes les opcions tinguin l’oportunitat de manifestar-se de manera pacífica. És més, el sobiranisme faria bé de fer un esforç per entendre els motius dels que avui sortiran amb banderes espanyoles. Però és important subratllar que darrere la defensa de les urnes l’1-O no hi havia només la causa independentista, sinó alguna cosa que va més enllà i que hauria d’interpel·lar qualsevol demòcrata.